El canterer, l' aigua en les cases
![El canterer, l' aigua en les cases El canterer, l' aigua en les cases](https://static2.valledeelda.com/media/k2/items/cache/7eb3369e2b9cbd88ea24152cde9ae813_XL.jpg)
Fins hui en què es va instal·lar l'aigua corrent a les cases de Petrer era necessari l'ús de recipients per a contenir aigua: cànters, botijons, gerres, botelles... Així doncs, un racó fonamental en totes les cases el constituïa el canterer, banc de fusta amb forats redons o de pedra arenisca, que en algunes ocasions podia estar revestit de mosaics, col·locat horitzontalment a uns 75 cm de terra i que servia per a sostenir cànters o gerres.
![](https://static3.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180202.jpeg)
L’aigua als nostres pobles no ha sobrat mai. Tot el contrari. Ha sigut un article quasi de luxe, necessari, susceptible de ser conservat, racionat, administrat, i consumit amb absoluta moderació. L’aigua es bevia en botijó i s'emmagatzemava per a ús domèstic en gerres i cànters dels quals posteriorment es redistribuïa per a usos culinaris. En quasi totes les cases existia un canterer que mantenia a l'abast de la mà els cànters i botijons plens d'aigua neta i fresca, per a facilitar-ne la manipulació i consum.
![](https://static1.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180203.jpeg)
A Petrer es van utilitzar dos tipus de canterers: el de pedra arenisca i el de fusta, amb forats per a introduir el peu dels cànters, i es col·locava davall d’estos un recipient en el qual queia l'aigua que suava dels recipients. La paret sobre la qual estava construït el canterer, a vegades, es recobria de mosaics amb la finalitat d'evitar la humitat, fer-lo més decoratiu i de més fàcil neteja. La superfície aproximada que ocupava este conjunt era d'1 m de llarg per 0,5 m d’ample.
![](https://static2.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180204.jpg)
El canterer era un dels llocs fonamentals i més típics de les cases i, generalment, estava situat a l’entrada d’estes. Formant part del conjunt destinat als recipients per a contenir aigua, hi havia també una gerra, amb vernís a l'interior, en les anses i alguns xorros que li queien per la part exterior, i l’aigua que contenia s’utilitzava per a guisar i per a la higiene personal.
![](https://static3.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180205.jpg)
Sobre el canterer se solien col·locar dos cànters, bé tornejats també anomenats de mirinyac o bé ordinaris a les cases més humils. Sobre els cànters es depositaven les canterelles, canterets amb pic o pitorro (broc), que s'utilitzaven per a passar l’aigua del cànter a un altre recipient, per a tapar-lo o per a beure en estes. A la canterella amb reixa se li feien uns forats en la planxa de fang que es col·locava a l’interior del coll de la peça, amb la finalitat d'evitar l'entrada d'insectes, fulles, etc., que embrutaven l'aigua. En algunes ocasions es tapaven, bé amb una tapadora de fang o amb drapets de tela que s’adornaven amb punt de ganxo o calat (vainica).
![](https://static1.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180206.jpeg)
Quan el canterer era de pedra, que solia ser el més freqüent, tenia una espècie de canaló als costats i uns forats en el centre per a drenar l'aigua que traspuaven els cànters, la qual queia a un llibrell situat davall d’este.
Hi havia també un recipient per a llavar-se les mans; en les cases més acomodades era un llavamans de porcellana i en les més humils, un llibrell de fang.
![](https://static2.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180207.jpg)
El botijó es col·locava també a l'entrada de la casa, en una raconera al costat del canterer; se solia posar sobre una rajola o tros de marbre que sobreeixia de la paret. El botijó, pel fet que traspuava i solia deixar marca, tacant la superfície sobre la qual estava situat, era depositat sobre un plat. En algunes cases es posava en el centre de la taula de l’entrada o del menjador de la casa. Se solia cobrir amb un drapet de tela per a major higiene i per a evitar les mosques. Algunes persones quan anaven a beure agafaven l'ansa del botijó amb el drap perquè així no s'embrutara.
![](https://static3.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180208.jpeg)
En l'aixovar de les nóvies les peces que componien el canterer ocupaven un lloc molt important. Quan les xiques s'anaven a casar feien encàrrecs a les fàbriques de cantereries de cànters de mirinyac amb una rosa “brodada” en fang pintada i el seu nom brodat per a arreglar-se el canterer. Estes peces de cantereria, igual que els botijons, les gerres, orses, etc., eren fonamentals en l'aixovar de les nóvies i en els utensilis de casa.
![](https://static1.valledeelda.com/images/blogs/cronicas_petrer/2022/febrero/180209.jpeg)
![Mari Carmen Rico Navarro Mari Carmen Rico Navarro](https://static2.valledeelda.com/components/com_k2/images/placeholder/user.png)