Cuadernos Didácticos 05La vila de Petrer a l'Antic Règim

u ( Q - LA VILA DE PETRER A LANTIC REGIM LJ.J Tomas V. Q Prez Medina N5 11 0 z ~ I 1I ~ o o Tomas V. Prez Medina Un entre tants, en un lloc de la Terra. s el meu lloc i s el lloc on els meus treballen, lluiten, esperen i blasmen. LA VILA DE PETRER A LANTIC REGIM Regidoria de Cultura de lAjuntament de Petrer Centre dEstudis Locals del Vinalop Vicent Andrs Estells. Llibre de meravelles (1971). PREZ MEDINA, Tomas V. La vila de Petrera lantic regim/ Toms V. Prez Medina.- Petrer: Regidoria de Cultura. Ajuntament: Centre dEstudis Locals, 2000. 48 p.: il., map.; 25 cm.-(Qy.aderns Didactics; 5/ Coordinador Tomas V. Prez Medina) Bibliografia: p.43 ISBN: 84-95254-06-9 1. Petrer-Historia-Segles XVI/XVIII I. Petrer. Ajuntament. Regidoria de Cultura, ed. II. Centre dEstudis Locals del Vinalop, ed. III. Ttol. IV. Serie. 946.031.5 Petrer 15/17 Collecci Quaderns Didactics Coordinaci: Tomas V. Prez Medina 1. Manuel Hidalgo Lpez, El inicio de la sociedad contempornea en Petrer. 2. Pedro Pay Lpez, Petrer bajo la dictadura franquista. La autarqua (1939- 19 59). 3. Francisco Martnez Navarro, Caminando hacia la democracia en Petrer (1973-1979). 4. Mercedes Justamante, M Teresa Dez y Jos M Ballester, La salud en Petrer, un bien social. 5. Tomas V. Prez Medina, La vi/a de Petrera lantic regim. Tomas V. Prez Medina. Edita: Regidoria de Cultura de lAjuntament de Petrer. Centre dEstudis Locals del Vinalop. ISBN: 84-95254-06-9 Diposit Legal: A-767-2000 IHustraci de portada: Marian Jimnez. Fotocomposici i maquetaci: DISEO GRFICO ALMORA D. 96 570 1115. Impressi: Ruiz y Peir, S.L. NDEX PRESENTACI --------------------INTRODUCCI ____________________ _ I. EL VEINAT DE LA VILA ________________ _ 1.1. Evoluci demografica-------------- --------1.2. Moriscos i cristians -----------------------1.3. Homes, dones i vdues ---------------------II. LA TERRA I EL RAMAT ________________ _ 2.1. Bancals i heretats del camp de Petrer ________________ _ 2.2. El regadiu petrer _______________________ _ 2.3. Lagricultura ------------------ ------ -A. Els conreus ------------------------- B. Associaci i rotaci de conreus -------------- ---2.4. La ramaderia: mules i ovelles -------------------- III. PRODUIR, CONSUMIR, COMPRAR I VENDRE ________ _ 3.1. Els molins de la rambla de Prn;a ___ __________ _____ _ 3 .2. Els forns __________________________ _ 3.3. Les botigues de la vila ----------------------- 5 7 8 9 10 13 14 14 15 17 17 18 20 23 23 26 28 3 IV. LES CLASSES SOCIALS DEL SENYORIU DE PETRER--------30 4.1. El senyoriu i la carta pobla de 1611 31 4.2. Els comtes dElda 32 4.3. El camperolat petrer 34 V. ELS PODERS POLTICS DE LA VILA _____________ 35 5.1. Laljama morisca del segle XVI -------------------35 5.2. Els regidors al segle XVII 36 A. El Consell General i el Consell Particular 36 B. Eljustcia i altres regidors locals 37 5.3. Lajuntament borbonic del segle XVIII 39 VOCABULARI ---------------------- 41 BIBLIOGRAFIA --------------------- 43 4 PRESENTACI El feudalisme s un perode historie acabat, que fa practicament dos segles que va desapareixer. Aquesta caracterstica fa que lalumnat de secundaria i batxillerat no estiga atret per lanalisi detallat de la societat feudal, sin s abordant el perode des de pressupostos fantastics i curiosos. A ms, les diferencies entre !actual model social capitalista, plenament urba i malbaratador, i lantic mn feudal agrari, provo ca un desinteres de lalumnat pel feudalisme. La incomprensi de la societat agraria, els prejudicis sobre el mn rural o el desconeixement de lactivitat artesana hi provoquen la fugida de lalumnat. Aquest quadern didactic tracta doferir materials pera que els objectius curriculars generals -con ceptuals, procedimentals i acitudinals -sapropen a lalumnat a travs del seu entorn historie immediat. Les caracterstiques abstractes deis llibres de text poden ser plasmades als carrers, cases, camps, camins i castell del poble que lalumnat coneix i recorre diariament. Lempatia s un recurs pedagogic meravells pera coneixer el passat, comprendre-ho i analitzar-ho des de les visions actuals. El quadern didactic vol ser material de refon;: per a larea de Ciencies Socials del 2 Cicle de Secundaria i Batxillerat. Els continguts generals estan concretats en la nostra poblaci, Petrer, amb una aportaci detallada dinformaci, documents i activitats que pretenen adaptar el currculum a les caracte rstiques de la realitat vital, historica i local de lalumnat. El material sorganitza en cinc captols sobre demografia, activitats economiques, relacions socials i organitzaci poltica local. Cadasc deis apartats cont una part de text expositiu i informatiu sobre les caracterstiques locals; una serie de documents escrits, grafics i il-lustratius sobre el text que pretn atrau re la curiositat de lalumnat i, a ms, serveixen pera desenvolupar exercicis on lobservaci siga activa i par ticipativa; les activitats -des de la recerca de mots al diccionari, el dibuix dun comic, la lectura dun conte, lelaboraci duna grafica, lemissi dopinions raonades, lanalisi de conceptes ... -sn davaluaci previa, 5 de comprensi, danalisi i de desenvolupament de procediments i actituds; un apartat titulat sabies que ... trenca la monotona de lexposoci del tema i presenta informaci fora de text en forma de notcies pun tuals, curiositats, anecdotes depoca, llocs i gents representatives, com si es tractara dun descobriment que 1i agradara fer a qui llig. Es completa el quadern amb un vocabulari* de conceptes basics que defineixen paraules i mots seleccionats per fer aclaridors els textos, pel seu inters etnografic o pel seu risc de desa parici. Pera saber-ne ms sobre el tema safegeix una breu bibliografia darticles i llibres sobre lantic regim de facil localitzaci a les biblioteques del poble. Centre dEstudis Locals del Vinalop 6 INTRODUCCI Amb el terme dantic regim se sol desig nar lactivitat economica, lorganitzaci de la societat i la forma de govern de !Europa dels segles XVI al XVIII, anterior a la revoluci fran cesa i la revoluci industrial. Lantic regim s ll tim perode del feudalisme iniciat a Europa els segles VIII -IX. Pero, dar esta, hi ha diferencies entre el feudalisme medieval i el feudalisme de lantic regim, encara que el senyoriu, la noblesa i el camperolat siguen protagonistes destacats. La societat europea Petrer pot servir-nos per analitzar la societat de lantic regim en un senyoriu valencia. El nostre poble s un exemple de les caractersti ques propies del feudalisme valencia a lantic regim. Dos esdeveniments poltics serveixen de referencia: lexpulsi de la comunitat morisca el 1609 i la batalla dAlmansa del 25 dabril de 1707. En conseqencia, el camperolat de Petrer era musulma fins el segle XVI, cristia repoblador el segle XVII i castellanitzat el XVIII. A les pagines d aquest quadern didactic estudiarem la vila i la vida del camperolat petrer als segles XVI, XVII i XVIII. dels segles XVI al XVIII estava dividida de la mateixa manera que a lEdat Mitjana: el senyoriu, el feu, els serveis personals, els drets feudals de la noblesa, lorganitzaci de les ciutats, tot era semblant als temps medievals. Pero hi havia entrat en declivi els poders tradicionals que la Petrer, petit poble agrari .fins el segle XX: Coneixer-ho pot servir-nos per a comprendre algunes coses del nostre poble: les formes dels carrers, la funci del castell, les diferencies entre les cases, ls de la terra i de laigua, la importan cia del med, els noms dalguns carrers, camins o partides, el paper de les dones i els homes ... noblesa va tenir al perode medieval. La monar- quia era diferent, amb ms poder i promotora duna centralitzaci autoritaria del govern. Un nou grup social esta formant-se: els comerciants i artesans res, que desprs constituiran la burgesia. El camperolat estava dividint-se entre llauradors benestants, petits camperols, jornalers i mitgers. Pero com diu un proverbi o refrany de Chiapas -Mexic-: Hem aprs a parlar i escoltar, i a no decretar-li obediencia a la historia. Per tant, us proposem una lectura reflexiva i o ber ta daquest quadern didactic per augmentar la vostra capacitat crtica, investigadora i respectuo sa amb el med i les cultures. 7 l. EL VEINAT DE LA VILA Evoluci de la natalitat i la mortalitat des de lantic regim fins la societat industrial contemporania. ANTIC RGIM REVO .LUCI INDlS.TRIAl. SOCIETAT INDUSTRIAL , Els censos* i padrons dhabitants* que actualment elaboren els ajuntaments i governs no existien abans. Per coneixer la quantitat de per sones que vivien al barr historie de Petrer s elabo raven una serie de llistes, relacions i recomptes amb finalitats religioses, fiscals o militars. Els cen sos i padrons demografics actuals permeten una 8 analisi de la natalitat, fecunditat, nupcialitat, espe rans:a de vida, mortalitat, migracions, etc. Mentre que els llistats de lantic regim nicament ens per meten coneixer el total de la poblaci, sense poder accedir a molts ms trets demografics. A ms, cal advertir una segona caractersti ca deis recomptes antics: en lloc de comptar perso nes i les seues caracterstiques, compten unitats fis cals, aixo s, cases, vei:ns, focs ... Qyantes persones considerem per cadascuna de les unitats fiscals Per fer la conversi es calcula que, de mitjana, una casa, ve o foc pot representar entre 4 i 5 persones. Per exemple, el cens de 1510 diu que a Petrer hi havia 99 cases, aixo s, entre 396 i 495 habitants. Documents que ens aporten infarmaci sobre el veinatge de Petrer . - Llibres de Giradores. Sn !libres elaborats pe! comte 7 dElda per saber els posseidors deis bancals i rebre dells : la renda feudal. li - Repartiment de la tacha. s un impost local sobre el veinatge de Petrer per obtenir diners destinats a les des-1 peses del municipi i, en conseqencia, selaboraven unes : !listes per fer la recaptaci. j - Repartiment del doctor. Per pagar el salari del metge de la comunitat tamb es feien unes !listes de les 1 cases que deurien abonar limpost. - Dret de la sal i general del tall. Neren dos impostas de la Generalitat sobre el consum de la sal i pe! comerr de draps i roba. Tamb selaboraven relacions del veinat per controlar el pagament deis imposts. , -Ve:inatges i censos manats fer perles Corts valencia ; nes, la Generalitat, els ministres o els bisbats. EVOLUCI DEMOGRFICA. El document 4 arreplega levoluci de la poblaci de Petrer al llarg de tres segles. Si com parem la primera i lltima data, el ve:inatge petre r es multiplica per sis. Pero aquesta observaci amaga esdeveniments importants: el 1611 baixa da estrepitosa de les cases habitades; el 1646 cai guda suau; el 1712 desapareix part de la poblaci. r!})~~ Taula devoluci de la poblaci de Petrera lantic regim. Any ve1ns/cases/focs habitants 1510 99 1565 97 1597 247 ! 1611 100 , 1636 133 1646 122 1656 143 1678 188 1696 216 1712 184 1730 197 1768 1.576 1787 2.636 ~ ,4~ 2. A partir Je/ Jpcument 4 calcula la pp!,/actf Je cPetrer en !ta!,itan!S cpnsiJerant 4ue caJa ve, casa il fec, e4uiva! a 45 !ta!,itants. E!a6Pra una gra/ca Je cPr6es Je la pp!,/acitf Je cPttrer a partir Je les JaJes Je/s !tal,itants Je/ Jpcu ment 4. Qunes /ases ppfs Jistingir cPer4ue 6axa la pp!,/acitf petrerina els anys J 6 J J i J 112 Les taJCes de natalitat* i mortalitat* eren prou elevades -veure document 5. Pero el que caracteritza ms a lantic regim s el creixement vegetatiu* irregular, s a dir, un any la diferencia entre natalitat i mortalitat arribava al 15%0. i el segent el creixement era negatiu, hi havia ms defuncions que naixements. La causa daquestes diferencies s la mortalitat catastrofica*. Els fac tors que poden determinar aquesta mortalitat imprevista sn: - Malalties i epidemies. La pesta, la febre groga, el paludisme eren epidemies que afectaven even tualment a la poblaci -principalment de les ciu tats- perles condicions mediques i sanitaries. - Problemes dalimentaci. Una malaltia s pot convertir en epidemia si les persones no estan prou alimentades. Una guerra, un cobrament excessiu dimpostos pel govern el senyor feudal, una plaga de llagosta poden provocar problemes alimentaris entre el ve:inatge. 9 -Guerres i conjlictes socials violents. - Augment deis impostas i la renda feudal. Si el govern o el comte dElda intenten cobrar molts impostos, poden provocar problemes en les con dicions de vida del vei:nat perque no disposaran de prou aliments o diners per mantenir la casa o accedir als serveis medies i sanitaris. ~!!}G ... La comare -madrina, matrona-estova enca rregada a la comunitat rural de /assistencia a /es dones prenyades parteres La resta deis serveis relacionats amb la salut sempre sn exercits per homes: metge. apotecari , veterinari. barber-cirurgia El salari de la comare sempre s inferior al rebut pe/s homes i, a ms. al moment del con tracte o pagament del salari la comare resta subordinada al seu marit MORISCOS I CRISTIANS. El nom de Petrer prov de la paraula Bitrir, que n era el nom del castell i el seu terme a lepoca musulmana. Tamb es diu que el tras:at sinus dels carrers i carrerons dels barris antics tenen la seua tradici al mn isla.me. Petrer, com molts pobles valencians de lantic Sharq al Andalus*, va ser fundada i tingu habitants de cultura isla.mica al llarg de segles. Q}ian els exer cits cristians dels nobles feudals -al capdavant anava J aume I- conqueriren les terres i pobles musulmans, moltes daquestes comunitats es mantingueren amb les seues tradicions i cultura. Aix, a Petrer romangueren els musulmans sota el poder dels nobles cristians i reberen el nom de mudejars. Durant les Germanies (1519-1522) la poblaci mudejar valenciana fou convertida fors:adament al cristianisme i, aleshores, reberen lapel-latiu de moriscos. Comparaci de laxes demografiques al Pas Valencia. C -- AnticRegim Any2000 Taxa de natalitat bruta 30-40 %o 8-13 %o 1 Taxa de Jecunditat 5-7 naixements per dona 1-2 naixements per dona Taxa de mortalitat bruta 25-35 %o 6-11 %o Taxa de mortalitat infantil 200-400 %o 8-10 %o Esperanra de vida 25-35 anys 75-85 anys 10 ~ ~/_/ f 11sca en 11n Ncccmar encclupeNc les segiietrts 1 para11/es: Islam m11s11/ma/ arab/ berber, m11~ejar, , murisc muro. Per diversos motius economics, socials, pol tics i culturals, el 22 de setembre de 1609 es publica a les terres de lantic regne valencia el ban dexpulsi de la comunitat morisca. Ms de 125.000 persones foren arrancades a tot arreu del Pas Valencia de les seues cases, tradicions, hortes i carrers. Ms dun ters: de la poblaci valenciana tingu que oblidar el seu passat a les terres valencianes i iniciar una nova vida als pobles i ciutats del nord d.A.frica. Practicament, tots els pobles de les comar ques de les Valls del Vinalop minvaren la seua poblaci-veure document 7-. Segons un cronista oriola del segle XVIII, Petrer tenia lany 1597 un total de 240 families morisques i nicament 7 cristianes. El poble es queda buit, desolat, sense vida als carrers, cases i camps. Ms de 1.000 per sones deixaren enrere la seua vida material i sen portaren els records i la memoria dun p oble . V_,/ Llig atenfametrf el ~0C11metrf 6. cum es va exp11/sar la cum11nitat morisca Q11e es /11 ambles se11es prupiefats Qwnes perscmes muris411es restaren als se11s pub/es i pe~ 411it1s muti11s y~~ Ban de lexpulsi deis moriscos (22 de setembre de 1609) . Primerament, que tots els Moriscos daquest Regne aix homes com dones, amb els seus fills, dac a tres dies de : quan fra publicat aquest han als !loes on cadasc visea i tinga la seua casa, se nisquen, i vagen a embarcar-se [ . .} per passar-los a Barbaria. tem, que qualsevol deis dits Moriscos que amagara o enterrara part de la hisenda que tinguera perno la poder dur amb el!, o la posara foc, i a les cases, sembrats, hartes, o arbredes, incrreguen en la dita pena de mort els vns del !loe on f succeira . I manem sexecute en ells, per quant la seua Majestat ha tingut per b de fer merc daquests bns, immo bles i mobles, que no poden dur amb s, als senyors deis vassalls deis quals faren. I perque es conserven les cases, enginys de sucre, collites darros i els regadius, i puguen donar notcia als nous 1 pobladors que vingueren, ha sigut la seua majestat servida, a petici nostra, que en cada !l oe de cent cases queden sis amb els fills i dona que tingueren [ . .} Advertim que han de ser preferits el ms vells, i que noms tenen per ofici cultivar la ! terra, i que siguen deis que ms mostres hagueren donat de cristians, i ms satisfacci es tinga que es reduiran a la nostra J santa fe catolica. tem, els xicons i xicones menors de sis anys, que faren fills de cristia vell, shan de quedar, isa mare amb ells, enea ra que siga Morisca. Pero si el pare fra Morisc i ella cristiana vella, el! sera expel-lit i els fills menors de sis anys queda ran amb la mare. 11 1 ... fj})~f Habitants moriscos i cristians deis pobles de les Valls del Vinalop i el Baix Vinalop abans de lexpulsi morisca . .. ,._ ....... _ Poble Moriscos Cristians Total 1 i;l Ve:ins Habitants % Ve:ins Habitants % Ve:ins Habitants % Petrer 240 1.080 972 7 31 28 247 1.111 100 Elda 400 1.800 869 60 270 131 460 2.070 100 J Monover 450 2.025 100 -- -450 2.025 100 Novelda 560 2.520 100 ---560 2.520 100 Montfort ---230 1.035 100 230 1.035 100 I Asp 570 2.565 100 ---570 2.565 100 , Elx 400 1.800 298 950 4.225 701 1350 6.025 100 Crevillent 400 1.800 100 - --400 1.800 100 j j ... 1 L espai deixat a Petrer per la comunitat morisca expulsada s ocupat el 1611 per 100 fam lies cristianes que arriben de Castalia, Onil, Biar, Xixona i lhorta dAlacant. Els cognoms que apa reixen a la carta pobla* de 1611 sn: Poveda, Rico, Navarro, Tortosa, Bernabeu, Maestre, Paya, Esteve, Miralles ... Quina Ppini rapnaJa et mereix lxpnlsi mors-] ca Je 1609 JnNca a/gnns con/lictes actuals Je/ mn on !ti ltagen cPm1111itats expulsaJes i./4 re/ugiaJes. Embarcament deis moriscos expulsats. 12 i j - f]. HOMES, DONES I VDUES. A partir dels llistats demografics de lantic regim s prou difcil coneixer la composici de la poblaci per edats i per sexe. Hi ha que recordar que sn censos i recomptes amb finalitats fiscals, religioses i militars, per la qual cosa es la famlia o la casa lelement comptable, considerant-ne lho me el titular social i fiscal. En alguna ocasi apa reix una dona coma titular, b perque s propieta ria soltera o, molt excepcionalment, perque enca ra que siga casada s titular duna propietat sepa rada daquelles que posseeix el seu marit. ~--- La v(dua, se9ons estipulaven molts testaments deis marits. tenia /obli9aci de romandre en aquest estat civil per a no perdre les possessions del seu marit i desprs de les epidemies de pesta bubonica de 1647-1652 arriben a ser el doble. Aixo pot signi ficar que davant problemes de malalties els homes morien abans que les dones i la poblaci jove (per as:o tamb augmenten les herencies de menors de edats orfes). nicament el cens de Floridablanca de 1787 aporta Titulars de les cases i famlies a Petrer al segle XVII. dades sobre ledat, el sexe, lestat civil de la poblaci i el treball de la poblaci activa*. La poblaci juve nil -menys de 16 anys- suposa el 27% del total i actualment s el 20 %; predomina la poblaci adulta. Hi ha ms dones que homes, la sex ratio* s del 103 %. Respecte al treball, predominen els camperols f ........... ___ . Any Homes Dones Vdues Herencies 1636 117 1 13 2 1655 121 -24 1 1669 106 3 35 10 1678 143 4 36 5 1682 144 4 34 7 1696 168 8 37 3 S abunden les dones vdues. Aquestes dones administren les propietats familiars des prs de la mort del marit. El percentatge de vdues que apareixen com a titulars de cases i famlies augmenta, per exemple, al llarg del segle XVII: a la primera meitat sn al voltant del 10 % .... -- Total 133 146 i 154 i 188 189 216 (327) front als treballs artesans (29); cal destacar que hi ha 18 persones adscrites al clergat i nicament 6 estudiants. 13 11. LA TERRA I EL RAMAT Lagricultura era lactivitat economica principal de les persones abans de la revoluci industrial i de la arribada de les fabriques. La majo ria de la poblaci de Petrer treballava el camp i cria va animals. Podem dir que hi existia una cultura agraria, sa dir, una forma de relacionar-se i den tendre la vida on la terra era un element central. f))~ (/@ Taulells decoratius amb imatges de la vida quotidiana al camp. ,,4ctwaa,t ... .,., ... , .. 1 ~~- ~ l -~---t- i : Observa el ~ocument 1 O. 1 ; Quin grup social hi s representat . ! lA.mb (/uines activitats hi s relacional el grup; social representat (])escriu i explica ca~ascuna ~a-J (/uestes activitats. 14 BANCALS I H ERETATS DEL CAMP DE PETRER. Hi ha dos tipus de terra: el seca i el rega diu. La distinci es basa en !existencia duna xarxa de sequies peral reg regular i uniforme du nes parcelles*. Aix, dones, els bancals de seca nicament disposen de laigua de pluja. El camp de seca de Petrer es molt gran, a ms de muntanys. Els ramaders i camperols posa ven noms als elements naturals (serres, alts, penyes, canyades, rambles ... ) i als espais de treball i residencia. A !interior muntanys del terme muni cipal lespai agrcola sinstaHa en valls i vessants accessibles, omplint el camp de Petrer de redui:des arees conreades. Entre la vall del riu Vinalop i el masss del Maigm trobem una llarga serie de par tides* amb bancals de seca: lEsquinal, el Palomaret, Prn;:a, la Pedrera, Cat, Caprala, lAlmortx, lAlmadrava, el Ginebre, Salinetes ... El bancal-tamb denominat parcella- s la unitat basica de treball de la terra, amb un lmits clars i uns conreus especfics que desprs estudiarem. Al seca les parcelles eren denomi nades antigament tros, sort, sorteta o bancal; n s un exemple la compra el 10 de gener de 1668 de Jeroni Amat dma sort de terra campa en la parti da de lEsquinal. Al seca tamb hi trobem les heretats*. Sn unitats dexplotaci i de residencia. Lheretat s un conjunt de bancals, amb casa per a la famlia camperola que hi viu practicament tot lany, corral per al ramat (ovelles, cabres, gallines, conills, anees ... ) i era pera batre els cereals. Hi ha here tats per tot arreu del camp de Petrer: Rabosa, lAvaiol, lAlaig, Catxuli, la Gurrama, la Foia Falsa, el Palomaret ... y~,, Lheretat de Catxuli. 2.2. EL REGADIU PETRER. Laigua aportada artificialment a les par cel-les* permet assegurar la collita i augmentar la producci. Per aixo, tates les comunitats agraries sempre posse1en uns espais de regadiu vora el poble. A Petrer -a part dels petits rega dius de les heretats de seca-es distingien dos regs o arees regades amb aiges diferents: les hartes, oliveres i vinyes de dalt regades a partir de la Bassa Fonda i les vinyes de baix regades a partir de laigua del Vinalop que arriben perla Sequia de Dalt dElda. Y~i@ La Bassa Fonda, localitzada antigament als afores del poble, emmagatzemava laigua peral reg de lhorta. La Bassa Fonda es localitza fins lany 1975 entre la plac;a de Baix i el carrer de la Bassa. Nera d origen musulma, construida als afores del poble, on comenpva lhorta. Va ser destruida desprs de segles ds camperol. A travs de 5 quilometres de sequies i aqeductes perla rambla, laigua arribava de Puc;a on hi ha uns qanats* o mines que extreien laigua del subsol. Fins lany 165 aquestes mines donaren aigua per a les hartes, molins, abeuradors i fonts pbliques de Petrer. Ara practicament sn eixugades perque els pous amb motors extrauen tanta aigua que buiden les galeries i bosses sub terranies. Per augmentar laigua aportada al regadiu petrer, el vei:nat constru un embassament a lestret de Cat els anys 1678-1680. 15 El Pantanet de Petrer U 678-80) fou uns de is primers pantans valencians. com e ls de Tibi, E. lx. On tinyent i E.Ida. Per p rob lemes tecn ics, /em bass ament acumu la molts arrossegaments de les ramb les i a comem;:ament seg /e XV III j a no funcionava .s un de is m onuments histories ms im portants de l nostre pobl e. amb la mateixa categora que el caste l/. laqeducte de la ramb la de Pw;:a o /esgl sia El regadiu es dividia en franges. Primerament, vora les cases del poble, les hortes, petits bancals de 2.400 m 2 -dues pistes dhandbol dedicats a hortalisses, verdures, fruiters i cereals. A continuaci les oliveres, arbres miMenaris del Mediterrani aprofitats per obtenir oli i olives per adobar; en aquests bancals doliveres plantaven blat i civada. En tercer lloc les vinyes, les de Dalt regades amb aigua de la Bassa Fonda i les de Baix amb aigua del riu Vinalop; s obtenia rai:m de taula, panses i vi. A partir ~e la lectura ~el ~ocument 1 3 elabora, manera plastica arts(ica, ~n comc. 16 ~~(/~ Atrapada entre dos mns. Quan vaig rec obrar la serenitat em vaig adonar de le - xistencia dun lletrer gravat en una llosa on es podia lle-~ gir: Bitrir. Quasi em desmaie! Havia viatjat arrere en J el temps i em trobava a lEdat Miyana. No ho podia f creure. Havia dinspeccionar aquel/ poble, que en defini-f tiva era el meu [ . .}. Conforme anava davallant pels empedrats deis carrers veia diferents tipus de cases que f coincidien, tanmateix, en el seu encalat de la Jarana i en la forma arquejada de les seues finestrals. Finalment, 1 vaig arribar a la piara de la Mesquita Maj or de la poblaci sense cap problema, i al cap duns segons vaig reconeixer el /loe. Es tractava de la Piara de Baix on a la meua epoca salrava lesglsia principal. Em vaig arriscar a penetrar un poquet ms en aquella meravellosa atmosfera i vaig entrar en un edifici 1 molt original [ . .} No hi havia cap dubte, era el que en 1 arab es deia bait al-moslaj i constituia la primera sala f 1 , duns banys pblics [ . .}. A causa de la meua intrepida curiositat vaig restar per uns minuts ms al meu amagatall. Amb molt I desforr vaig desxifrar algunes de les coses que els perso - f: natges deien mentre descansaven damunt de les artesa nes catifes. Parlaven de mil/orar el sistema ec onomic de 1 la ciutat. Bitrir es basava fanamentalment en l agricul 1 tura i era precs que construiren ms canals que apropas- 1 sen als camps laigua que brollava deis manantials natu rals de Cat, lAlmadrava, lHorteta, Ferrussa i Caprala L peral cultiu de regadiu que acabava diniciar-se Cristina Prez i Esteve, 1992. 2.3. LAGRICULTURA. Les famlies camperoles, treballadores de la terra mitjans:ant unes tecniques tradicionals que tot seguit estudiem, nobtenien la collita desprs dha ver-la conreada: blat, ordi, segol, civada, olives, ra:im, pomes, albercocs, alls, faves, bledes, dacsa, etc. A. Els conreus. Els cereals eren laliment basic de les per sones deis pobles mediterranis. A Petrer planta ven al mes d octubre principalment blat -for ment- al seca i al regadiu per a transformar-ho desprs en farina als molins hidraulics. L ordi tamb s conreava a la terra campa del seca, del qual es dedicava una parta lalimentaci deis ani mals, igual que el segol i la civada. El pans s un altre cereal conreat princi palment al regadiu. El pans s una varietat del mili, dorigen asa.tic, que no hi ha que confondre ho ambla dacsa, dorigen america, que apareix a la vei:na horta dElda com pans de les ndies. Les oliveres es plantaven al regadiu i al seca. Es dedicaven nicament a alimentaci huma na -ol i olives adobades- i no per a transformaci artesana en sab com ho feien a la ciutat dElx. La vinya, de seca i regadiu, produi:a rai:m de taula, panses i vi. La partida petrerina deis Sequers, vora l actual es planada, rep aquest nom pels espais ls cereals i la farina estoven parcialment garantits a partir de 1640 amb la creaci deis establiments municipals de /Asegurada de la farina i fAlmazn del forment El primer torn de reg de la Bassa Fonda sini ciava entre /1 i 15 doctubre. coincidint amb /e poca de la sembra deis cereals T otes les olives devien ser transformades en oli. excepte cafs i mig que cadascuna de les famlies campero/es podien adobar pera consum domestic dedicats al secat del rai:m i l obtenci de la pansa. La producci de pansa blanca i pansa negra va ser prou destacable els segles XVI i XVII jaque, fins i tot, es va exportar pel port dAlacant. La tradici de trans formar el rai:m en pansa s musulmana, perque a !Alcora* es prohibeix el consum de vi i a Petrer la poblaci morisca mantingu aquesta herencia. Al llarg del segles XVII i XVIII, una vegada expulsada la comunitat morisca, la transformaci de vi aug menta progressivament. El 1627, 18 camperols produi:ren 1.000 canters* de vi i el 1642 ja hi sn 54 camperols i 2. 750 canters de vi. A les darreries del XVIII la producci de ms de 100 camperols s de 15.000 canters i ja no s produeix gens de pansa. La comunitat morisca conreava al regadiu hortalisses i fruiters. Hi combinarien el conreu de melons, alls, cebes, faves amb el dalbercocs i pomers. Aquest policultiu* dhorta, dautocon sum familiar, continuara als segles XVII i XVIII. 17 Les figueres s un arbre molt ests pel terme de Petrer, plantat als marges i ribes de camps i camins del regadiu, del Campet i del seca, o en combinaci amb oliveres i ametllers. Lametller, arbre predominant del paisat ge agrari de Petrer el segle XX, s gens conreat a lantic regim. De tant en tant trobem algun ban cal plantat ara de present de vinya amb moltes figueres i alguns ametllers al regadiu o a les partdes de lAlaig, Prn;:a o Caprala. Per acabar, el camperolat petrer conrea o recollecta plantes medicinals o daprofitament artesa. La matalafuga o ans es conrea a les terres de seca de la partida de Prn;:a i l espart, herba gra mnia de creixement espontani als terrenys i ves sants del terme municipal, s collit pel vei:natge pera fer estores, alpargates, cabassos ... Y~!l~ Ametllers i oliveres en una parcel-la de Caprala. 18 IB. Associaci i rotaci de conreus. El camperolat de lAntic Regim sabia que la terra, constituida de materials minerals i orga nic, s una fbrica viva extraordinariament com plexa i rica. A la terra hi ha una intensa activitat biotica, perque esta poblada de molts ssers vius, invisibles a simple vista: bacteries, fongs, algues i microfauna, com per exemple els beneficiosos cucs de terra que fan una acci bioqumica insubs titui:ble. La fertilitat de la terra depn de lequili bri entre els minerals, els materials organics microscopics, els animals vertebrats i inverte brats, la flora espontania i, en definitiva, del man teniment duna capa dhumus* que serveix com a rebost deis conreus. Per a mantenir la qualitat de la terra cal practicar el policultiu*, s adir, combinar i asso ciar en una mateixa parcella diversos conreus, perque si un bancal sempre es conrea amb la mateixa varietat -per exemple, blat- el seu consum delements minerals i organics esgotara la terra. L associaci de plantes en un mateix bancal les permet una influencia mtua beneficiosa, practi ca coneguda tradicionalment. Per exemple, a les cultures andines associaven dacsa i fesol, a lAsia monsnica arros i soja i a lAfrica subtropical mill i niebs -fesol petit. Aquesta practica apareix documentada a Petrer. Apareixen les segents combinacions: Y~!l~ Treball familiar i associaci de co nreus a !agricultura tracicional. cereal entre les vinyes i oliveres; cereals, oliveres figueres als marges; oliveres i ametllers; cereals i vnyes ... A lhorta lassocaci entre conreus de regadiu era ms intensa entre cereals, llegumino ses i hortalisses. Lassociac de conreus inclou !existen cia de tanques i closos vus, amb plantes. Molts bancals dhorta eren tancats de magraners, figueres, llorers, tamarits, codonyers, parres ... Els tancats i closos sn importants pel seu paper de regulaci climatica, protecci de leros, manteniment dels equilibris ecologics i possib- litat dobtenci de produccions suplementa.res -aliments, fusta, farratge, bolets . .. Els marges* del seca hi eren fixats mitjarn:ant la plantaci d ar bres i matolls (figueres, ametllers, lledoners, ginebres, rosers ... ) que ocasionalment poden acomplir el paper de tanques. Pero hi ha un altre factor que cal destacar: la rotaci* temporal de conreus en una matexa parcella, perque les plantes consumexen dfe rents elements organics i minerals de la tena. Aquesta alternarn:a s diferent al seca i al regadu. Als bancals de seca els cereals faran la rotaci biennal o triennal, estiguen o no associats a arbres o vinyes. El guaret* en aquesta rotaci s fona mental, perque servex per recuperar la tena ele ments organics mitjarn:ant les plantes espontanes i, alhora , pasturen les raberes de cabres i ovelles. Al regadu la rotaci entre lleguminoses, hortalis ses cereals no precisa de guaret, dones laigua i els ad obs animals i vegetals aporten suficients nutrients a la tena. En definitiva, lassociaci i rotaci de con reus permetia el sosteniment dun agrosistema tradicional, amb una varietat i biodiversitat que hi permetien lestabilitat. A ms, podem parlar duna economa eco-integradora, dones les fam lies camperoles combinaven agricultura i ramade ria, aprofitaven els recursos forestals i minerals i recollectaven plantes de lentorn. 19 A~ 9 lmparella els conceptes ~e la columna A amb els ~e ; la columna J. A continuac explica la relac entre els conceptes emparellats. A J Cereals Comer( {ega~iu {otaci cPanses Ciuaret Ove/les cPolicultiu LA RAMADERIA: MULES I OVELLES. J osep Montesinos diu de Petrer els darrers anys del segle XVIII: Sus montes estn poblados de robles, encinas, pinos y carrascas, tienen buenos pas tos para la manutencin de la cra de ganado lanar de sus alqueras. Per al cicle agrari el nombre de caps de ramat, tant els animals de transport com dali mentaci i profit artesa, s molt important pels adobs organics animals obtinguts i pel comple ment que suposen pera leconomia camperola. La ramaderia que tot seguit estudiem la classifiquem en tres tipus. Per una banda les rabe res de moltons, ovelles i cabres per profit de la llet, la carn, la llana i la pell. Per altra banda els animals 20 de llaurada i transport (bous, mules, cavalls, arriots i someres). I, per ltim, el ramat casola (porcs, gallines, conills, anees, abelles ... ). La muntanya no conreada proporcionava un extens terreny de pasturatge al ramat local i foraster; els camps de cultiu, irrigats o de seca, desprs de la collita sn per a lherbatge de mol tons, ovelles i cabres. A Petrer, com a la resta de comunitats valencianes de lantic regim, hi ha un bovalar* per al pasturatge de les raberes locals. El bovalar s un espai estrictament acotat per a ls exclusiu del ve:inatge de la vila, que comprenia la serra del Sit i les hortes. La circulaci de raberes forasteres es fa per la xarxa d assagadors*, s a dir, pels camins reservats per al transit del ramat. Un assagador travessava el terme de Caprala fins Salinetes. Algunes cases situades a la periferia de Despres de la collita, els camps de seca sn pera lherbatge dovelles, cabres i moltons. La sal s un important complement en /alimen taci de les mu/es. cava/Is. ove/les i cobres que no freqenten terres riques en pastures tendres E.ra obligatoria la compra de sal a les soleres que eren propietat del rei Hi havia una salera al /loe de les Salines. dins del comtat dE/da pero propietat reial. que produia sal a partir de /aigua salada de la //acuna la vila, perla part de la Foia, on hi havia solars per a fer noves cases i es localitzaven molts corrals per al ramat ve, afronten amb lassagador que va fins Salinetes i Novelda. Segons les ordenances de la vila de Petrer de 1658 els bous eren animals de for;a utilitzats per al treball del camp. A les darreries del segle XVII el bou s substitu:it, per diversos motius, en les feines agra.res de Petrer per mules i cavalls. Enfront de la profunditat i trencament de les noves terres que fa el bou, ls de mules i cavalls va permetre un majar accs, mobilitat i treball dins els bancals de regadiu. El bou s ali- Labeurador de Capral a. mentat a les deveses i guarets*, i per a la rama deria cavallina cal que una part de l explotaci agraria es conree de civada i ordi per a la seua Animals de transport i llaurada a Petrer lany 1793. 1 ~~-! Transport Llaurada Total Propietaris i Mules 19 81 100 - Cavalls 23 58 81 - Total 42 139 181 93 l.. ........... --=~ -- .. ~~ l J 21 El cava!! es convert en un animal de llaurada imprescindible. alimentaci. A ms, le s mules gallegues de pe! negre i els cavalls sn utilitzats per al trans port. Els traginers i carreters de Petrer comp tarien amb mules i cavalls pera portar el vi i les panses al port dAlacant i abastar la vila de blat, arras, bacalla, sab, especies, sal. .. Practicament totes les famlies tenien ramat casola. Gallines per a obtenir ous i carns dels polls; conills i porcs per alimentaci; abelles per a recol-lectar mel. .. 22 Y~@@ Bues dabelles despart a la finca de lAdministraci. {ealitza la segent sopa 3e lletres on trobaras l. 3eu paraules relaciona3es amb /agricultura i la i rama3eria. ! I i p o L i T V o s E e V L G o L ., S B A N B L T - -~~~. :.-No~,; e u L T 1 u H M u L A z A A p R L V s p u G B E z T E R A u e A L H N R , o e A T o --~,N~=./,,., YN Y~-o, 111. PRODUIR, CONSUMIR, COMPRAR I VENDRE Per a consumir el blat produi:t als bancals, el camperolat necessita transformar-ho mit janc;ant la malta i el foc. s adir, lactivitat rural precisa una serie de tallers i comers:os pera conti nuar les activitats agra.res i completar el procs de producci*. En aquest captol estudiem alguns exemples de !artesana i el comer; existents a la vila de Petrer a lantic regim: els molins fariners, els molins de plvora, lalmassera doli, els forns de coure pa, els forns dalgeps i cal;, els forns de cantereria, la tenda de la vila, la carnisseria, la taverna i la fleca. Cal recordar que el comte dElda, senyor feudal de la vila de Petrer, contro lava gaireb tots els tallers i comers:os del poble, Oficis segons una representaci del segle XVIII Observa el ~ocument 2 1. Quin grup social hi s representat Quinrs activitats rea1itza observes una ~visi ~el trebg./l* entre ~ones i homes aixo s, possei:a el control dimportants mitjans de producci* en lactivitat economica de la comuni tat camperola. fL ELS MOLINS DE LA RAMBLA DE PU~A. Un mol s una maquina que, mitjans:ant colps o refregaments, transforma una primera materia en pols, pasta, lquid o lamines. Per a fer el treball cal una font energetica, que a !epoca preindustrial de lantic regim podrien ser les per sones, els animals, laigua o el vent. A Petrer no trobem cap mol de vent, fins !arribada de les molinetes fa un segle. Des de la disminuci del nombre desclaus a Europa i la desaparici dels petits molins manuals, 1 energa humana no va ser gaireb utilitzada als molins. A la vila de Petrer susaven animals (bous, mules i cavalls) per a moure les rodes del mol doli, la nomenada almassera de la senyoria. Tot el vei:natge era obligat a moldre la collita dolives a 23 aquesta nica almassera, propietat del com te dElda, localitzada a !actual carrer de la Font, al costat de lesglsia. Les almasseres es componi en de mol, premses, gerres, piques , una llar pera cal far laigua i, en ocasions, una menjadora pera !a nimal de tir . El procs de producci de l ol cons tava de tres fases: molta de loliva, pr emsat de l a pasta i recollida de loli per decantaci . A Pet rer aparegueren dues noves almasseres a le s dar reries del segle XVIII de propietat de vefas de la vila . lxplca els conceptes: energa h~raulca, energa eolica energa electrca. , Assenyala un avantatge un inconvenen t ~e ca~ascuna ~e le. s ~1: e~~ie ~., esmenta~es . Almassera doli localit zada actu alme nt a la Ro ma na. 24 E l m ol Jariner de lAssut a la rambla de Pufa, dorigen musu lma, avui es utilitzat com habitatge i vaqueria . Laigua de la rambla de Pw;a era aprofi tada per moure les rod es dels molins de plvora i fariners. Tenim notcies que lany 1690 funcio naven dos molins hidraulics de farina i tres de plvora a la rambla de Prn;a; tal vegada, per aixo tamb apareix el toponim rambla deis m olins. Lany 1836 -finals de lantic regim-existien a Petrer 4 molins fariners ; dos de tradici musul mana -el mol de lAssut i el mol de la Canal propietat del comte dElda i dos constru:its a comern;ament del segle XIX -el mol Nou i el mol del Ginebre- propietat particular de comerciants. El primer mol de plvora es va construir lany 1655. Els molins fariners, mitjans:ant el refrega ment de dues pedres, transformaven el blat, ordi, civada o segol en farina. El funcionament da quest mol hidraulic es basa en el cup, una especie de massissa ximenera que s als:a per sobre la teula da de ledifici. Laigua encaminada perla sequia es precipitava pel cup i el salt de laigua, ambla fors:a de la caiguda, donava moviment a les rodes de pales de fusta. Mitjans:ant un eix -arbre- el movi ment era transms a la mola voladora de pedra per a moldre el cereal. r!})~@~ Reproducci de !esquema del mol de Pasqual Vasa/o construil el 1818 al punt de confluencia de les rambles de Pura i del Ginebre. Dibuix deis vestigis actuals del mol de la plvora a la rambla de Pura. Els molins de plvora, mitjans:ant colps alternatius, trituraven el salnitre, el sofre i el carb vegetal en plvora. El document 25 representa els actuals vestigis del mol de la plvora conservat a la rambla de Pus:a. Laigua, desprs dun salt de 7 metres, mova la roda de pales de fusta allotjada a li nici del cacau, que s la galera amb volta que veiem en la part baixa del front de l edifici. El cacau diriga laigua cap a la rambla, una vegada ja havia empentat la roda de pales. Una dependencia man t dos morters per a triturar la plvora. Als murs encara persisteixen els forats on estaven recolzades les bigues que soste nien els martells que picaven la plvora. 25 Esquema de funcionament dun mol de pala horitzontal amb cup utilitzat per a picar plvora a travs de colps alternatius. c.up l l ~ fOD/r D6 PAU:.S ELS FORNS. Un forn s un lloc dos dins el qual es pro dueix calor per la combusti de llenya o carb per a coure alguna cosa, i que t una obertura -boca per on shi fica el combustible, es carrega i desca rrega de la cosa que es cou, i entra laire necessari per a la combusti. A Petrer hi havia forns de diferents tipus i destinats a coure diverses coses: forns de pa; forns de cal:; forns dalgeps; forns de cantereria o de terrisseria; i, encara que no s un forn per la seua forma, les carboneres, munts de llenya disposats en forma convenient per a fer carb vegetal. 26 ~~@ti Dibuix dun farn de calr, del qua! hi havia pe! terme de Petrer, com la calera de la rambla de Pura o la calera del carrer Velzquez, utilitzades pera fer la calr necessaria per a la construcci. l 1 1 Un forn dalgeps, que susava quan es Jeien obres pbli ques denvergadura -Pantanet i els pous de neu de Cat-. Els forns per a coure pa sn els ms antics i importants de la vila de Petrer. Hi e:xistien dos, propietat del comte dElda: el Forn de Dalt i el Forn de Baix. Neren, possiblement, dorigen isla mic. El ms antic era el Forn de Dalt, localitzat al cant dels actuals carrers Major i Forn Major, i el Forn de Baix es situava a lactual carrer Pedro Requena. Aquests forns eren de redui:des dimen sions, amb una boca baixa a la qual saccedia des cendint dos o tres esglaons, perla qual es ficava la pala plena de massa. Els forners s encarregaven d arreplegar llenya i calfar el forn, mentre les dones portaven de casa les plates amb les masses de pa, pastissos i galetes. Els forners cobraven una part del pa cuit. El 1769 G. Prez Sarri constru un nou forn al cant dels carrers Prim i Vicent Amat, encara que el comte dElda shi va oposar, perque da questa mena perdria el control del procs de pro ducci* i transformaci dels cereals en farina i pa. ~--- ~Is canters necessiten. com primeres mate ries . argila, aigua i sal El tipus ele forn canterer ele Petrer -com al poble clAgost-era /hispano-morisc. tamb anome nat arab o moruno Una vegacla ple el forn c/o//es i canters, es tan cava la porta amb rajo/es i una mese/a ele fang. cal; i cendra per a fer la cocci ms eficai; Els forns canterers han sigut importants per a fer olles, gerres, teules, rajoles i alcadufs, materials indispensables per a la construcci i per a emmagatzemar aliments i lquids. La primera notcia duna terrisseria a Petrer data del 1655 i del primer forn canterer del 1667. El segle XVIII ja es parlava del carrer de les cantereries i de la costera de les cantereries. s a dir, lactivitat artesana del treball del fangja hiera important. Actual forn de pa de la ciutat marroquina de Fes. Daquest tipus eren el Forn de Dalt i el Forn de Baix de Petrer. 27 Y~9@ Perms de !11 dejuliol de 1667 del comte dElda pera que Batiste Beds construisca un forn pera coure canters a la vila de Petrer. Don]oanAndreu Coloma, comtedElda, esta- 1 bleix, dona i cedeix a Batiste Beds, canterer residen! a la I vila de Petrer, i als seus, un puesto ho ben vist li sera en dita vila de Petrer per a fer un forn de coure canters, ah . cens perpetuo de dos lliures de moneda real de Valencia / per dit forn, pagadores cascun any al molt il-lustrssim . senyor comte dElda i als successors de sa Senyoria en lo j dia i festa de cap dany, comenrant a fer la primera paga ( en lo dia i festa de cap dany de mil sis-cents seixanta nou. E com fas present, lo dit Batiste Beds accepta lo dit establiment de dit Jorn de coure canters en la forma dita 1 i per dites dos lliures de dita moneda pagadores cascun ( any de cens perpetuo. LES BOTIGUES DE LA VILA. En aquest epgraf estudiem quatre tendes de distribuci i comercialitzaci de productes : tenda, taverna, fleca i carnisseria, que en sn pro pietat del comte dElda. Sn activitats no exacta ment agraries o artesanes, encara que en sn fona mentals per a la vida del vefoat. La tenda s lnic establiment de venda de queviures que hi havia a Petrer, excepte les fues anuals i el mercat setmanal. El comte dElda va cedir la gesti de la tenda al consell particular de la vila -1 a juntament-, el qual larrendava anualment. El boti guer es comprometa a abastar diariament al vefoat- 28 ge d arras, tonyina, bacalla, sardines, ol, formatge, sab, aiguardent, tabac, especies ... En el contracte els preus dels productes queden regulats: l arras pot pujar-ho el botiguer un diner per lliura de pes sobre el preu de compra i si t que anar a Xativa a carregar ho rebra una ajuda municipal; la tonyina pot pujar-la un real per arrova i rebra una ajuda per anar al port dAlacant a comprar-la; el bacalla del port alacant li reporta un benefici al botiguer de 7 reals per quintar, pero ha de portar bacalla bret i no angles; el rape -tabac en pols pera ensumar- pot augmentar-ho en tres diners per unc:a ... Labsencia de qualsevol deis productes assenyalats al contracte, lincompliment deis preus acordats o els fraus al pes dels productes li suposava al botiguer una sanci. La taverna i la fleca eren de propietat comtal, cedides tamb al municipi. Es contracta ven conjuntament per a vendre diariament vi i pa. Els forners de Petrer abastaven de pa a la fleca i el taverner comprava el vi a Petrer o Elda, sempre que fra bo i rebedor. Les dones i xes ana ven a la taverna i la fleca a comprar vi i pa per a consum domestic, i els homes acudien a la taver na per a beure, jugar i relacionar-se. La carnisseria era contractada anualment pel carnisser al comte dElda. El carnisser devia abastar de carn diariament al poble, per la qual cosa tenia dret a posseir un ramat pels camps i muntanyes del terme municipal i ser lnic esta bliment de venda de carn que hi havia a Petrer. Lliurament de la tenda de Petrer aAlexandre Gil lany 1719 . Entrego que hazen los seores Balthazar Tortosa de J osep, regidor primero y sus compaeros, a ) Alexandro Gil, tendero, de las alaxas del servicio de 1 dicha tienda, las qua/es se obliga a dar quenta de hellas y son las siguientes: Primero un caxn con su llave. Un pesso de metal mediano con su fiel de yerro. Una aseitera de barro t de media libra para medir aseite y dos embudos, todo de oja de Miln. Una redoma de vidrio de poner el aguar diente. Un cosiol de poner el javn con su cortadera de yerro. Un pesso de madera de pesar el javn. Otro pesso I de yerro viejo de pesar el atn. Una cortadera de yerro de t-. cortar el queso. Preus anuals del contracte de la tenda de Petrer. Any Lliures 1620 54 1634 50 1658 90 1683 120 1701 120 1716 182 1730 90 1751 210 . ~ llabora una grafica ~e corbes a partir ~el ~ocument 32. A continuaci compara-la amb el ~ocument 4 i la grafica 4ue Dares elaborar. H; ha alguna relacij entre el nombre ~habitants i el ~ocument 32. Contracte de labastament de carn a la vi/a de Petrer lany 1688. 1. Primo que lo arrendador de les carns haja de donar f carn de macho i molt bona i rebedora. 1 2. Ittem que no puga vendre carn mortecina i les reses , que matara que entren per sos peus dins la carnisseria. 4. Ittem que no li puga faltar la carn en ning dia do- bligaci fins les nou hores del dia i si li faltas se li donen ; quatre hores de temps per a portar carn a la carnisseria. 5. Ittem que lo carnisser haja de matar en lo temps de estiu de vesprada i arromanar de mat i en lo temps de hivern matar de mat i arromanar de vesprada. 10. Ittem que lo arrendador no puga portar perlo terme de la present vi/a ms de vuit-centes reses, cinquanta ms o menys, entenent-se que aquelles no puguen entrar en plantats ni en lo bovalar de les vinyes i olivars. 16. Ittem que se li dna el bovalar seg.ent que s del collado de Gregori Paya, alt amunt, fins los masets ere- mats i des dall senda avant de la Foradada que va al i ! maset dIrles, dret a les Penyes de les Monteses, i dall baixa a les voltes de Varoni i munta als Castellares de lAlmadrava i dall de nou en dit collado de Gregori Paya, i si alg entras ab ganado en dit bovalar puga penar-lo lo arrendador. 17. Ittem que ninguna persona puga vendre carn morte cina ni altra. Aaiv-itat _,, --1-5 rJ-es una lectura atenta ~el ~ocument 3 3 i assenyala les caractersti4ues ~e labastament ~e la carn a cPetrer. rcrobes ~iferencies entre el comerf ~e la carn ~e lantic regim i /actual (Jaona la resposta. 29 IV. LES CLASSES SOCIALS DEL SENYORIU DE PETRER y~s!J El jugador de Petrer. Aro va passar en aquells temps antics que hi havia dimonis ben abillats els quals solien visitar els camps i les viles quan alg sels encomanava. En el carrer Major de Petrer, en una casa noble i gran com un convent, viva tot sol un fadrinot duns quaranta anys, que li deien don Pere Mestre. Aquel! senyor tenia la bona colla damics molt inclinats tots a moure tabola, organitzar sopa rots i passar-se les nits entre saraus i fases. Don Pere tenia tamb un altre vici: el jugar-se els diners, i, com sol esdevenir a tots e~ jugadors que hi ha hagut en el mn, a la !lar ga perda les orelles. De primer esjuga tots els diners de les colli tes; desprs vengu un mas per jugar-se!. Per ji es va quedar amb la casa del carrer Major com a nica heretat [ . .} Una idea esgarrifosa va creuar pel seu cervell. - Si em feia ric altra volta -promet en farta veu-, donara la meua anima al dimoni [ . .} - Mheu cridat, don Pere -va dir inclinant-se en una lleugera reverencia [ . .} Encara queja us ho deveu suposar, us haig de dir que jo sc el dimoni i que em diuen Capralenc el Fi -es presenta la visita. Don Pere digu que se nalegrava molt. I era la veritat. - He sentit dir que voleu ser ric. - S, no hi aneu gen enganyat. Podeu dir-me, vs, dimoni muntanyenc, com puc tornar a ser ric Us haig dadvertir que estic disposat a tot [. .. } 30 Don Pere va llegir el pergam, que contena les clausules habituals: el! es /aria carrec de la bossa de monedes que el farien ric, i, barata aixo, signava el document i es comprometa a donar !anima al dimoni a partir del terme de deu anys [ . .} - B -advert don Pere-; pero us vull posar una peti ta condici. Us la donar tot volenter. A partir dels deu anys comptats des davui, pero no podreu venir per ella ms que quan no hi haura garrofes en els garrofers [ . .} Llavors, don Pere, calcula que devia ser la mitjanit, !hora de la partida a ca don Antoni el del Pla de Dalt. Es vest com corresponia i poc des prs ja li responien de darrere la porta de la mansi [ . .} Pera que contar ms Don Pere va tornar a ser ricen poc ms de mig any. Compra to tes les seues antigues propietats amb els diners que guanyava, que, per cert, no eren tots de Petrer. Quan en aquest poble no queda ja una moneda que jugar-li, ana a Monover i a Novelda. Lany segent va parar dejugar . La dienda era massa grossa, i ams a ms,ja en tenia prou. Ara a cercar promesa. I la troba a Novelda, alta i firma, rossa com lor. Es casaren ben prompte i ella fau la brillant mestressa de la casa del carrer Major; tin gueren tres fills i una filia i, mentrestant, pass aren el deu anys que el dimoni havia posat de terme a la seua felicitat terrenal [ . .} A darrers doctubre, don Pere, acabat de sopar, en tranquilla companyia de tota la seua fam lia, xarrant de sobretaula, va veure aparixer a la porta del menjador lelegant figura de Capralenc el Fi. El cor li fu un bot! [ . .} Erifi1aren carrer aval! i eixiren al cam dElda i cavaller i diable es pararen davall del primer garrofer que els vingu al davant [ . .} - No sha complit el terme fixat, Capralenc -senten cia en veu forta don Pere-, perque el garrofer s un .. ~ Llig el conte ~lnric Valor resumit en el ~ocument ; 34. %s una llista ~els elements urbans i 9eo9raf;cs ~ej cPetrer i ~e la comarca t[ue hi apareixen. Quines classes socials sn protagonistes ~el conte j lxplica les seues caracterstit[ues segons la recreacij feta per lnric Valor. h h- ... hh .,, ,n--n~~ n .. Sn ... ,.M -nnn..X. -~~=~~M-n, h., ... ~ EL SENVORIU 1 LA CARTA POBLA DE 1611. Petrer era una barona. s a dir, les perso nes estudiades, la agricultura i ramaderia analit zada i els tallers i comers:os presentats formaven part de la barona de Petrer. Hom pot definir una barona com el territori sotms al domini dun bar o noble feudal. En el cas de Petrer a l epoca de lantic regim nera el comte dElda, que tenia poders jurisdiccionals, poltics i economics sobre el territori i les persones que hi habitaven i treba- arbre que no para mai: quan no en t de madures en t de verdes! [ . .} I s que aquel! dimoni viva a les ferres alfes, on no hi ha garrofers, i li eren quasi per complet des coneguts, almenys en el detall de la collita [ . .} Enrie Valor. llaven. En conseqencia, el comte dElda era el senyor feudal daquesta barona i, aleshores, baro na, senyoriu* i feu sn conceptes semblants. Durant el feudalisme*, el marc en que es desenvoluparen les relacions socials entre les das ses socials* el constitu el senyoriu. La barona de Petrer s el territori on sestableixen i es desenvo lupen les relacions entre la comunitat camperola i el noble feudal, entre la comunitat camperola i el med natural, ion sorganitza la convivencia entre les famlies camperoles. Croquis del senyoriu de Petrera lantic regim. 31 Aquestes relacions socials queden reflecti des a les cartes pobles*. Les cartes de poblaci valencianes -tant les del segle XIII com les XVII, i la de Petrer ns un exemple- sn documents histories que reflecteixen i especifiquen els drets senyorials i camperols. Regulen la relaci de la comunitat ambla terra, les obligacions de paga ments de rendes, delmes, llu:isme i fadiga, els monopolis senyorials, estableixen el poder local amb una cort judicial i organitzen 1 estructura administrativa de la vila. Desprs de lexpulsi morisca, el comte dElda dona a les noves 100 famlies repobladores una carta pobla el dia 19 dagost de 1611. Aquest document expressa la jerarqua de poders al senyoriu i les relacions entre el noble i el camperolat. rlctwttat 17 Llig .el ~ocument 36 i elabora un llistat ~e les obli gacions ~el camperolat al senycriu, ~e cPetrer. ~-ELS COMTES DELDA. La noblesa era la classe social* ms pode rosa del feudalisme i, per tant, de lantic regim. Acumulava riquesa a partir deis seus feus 32 n Fragments de la carta pobla de Petrer de 1611. 7. Ittem en respecte a la Poblaci i mode de repartiment f de les dites terres hortes, secans, aiges i plantats, s trac tat i concordat que { . .} sha de pagar perpetuament asa Excelencia i als seus successors quinze lliures moneda de Valencia cascun any. , 16. Ittem que als molins hagen de pagar la maquila que 1 per Jurs del regne esta declarat siga la tercera part, que s tres celemins per cas. 20. Ittem { . .} ha estat tractat i concertat que de qualse- i ! vulla collita que sagafe a la dita Vila de Petrer i horts i termes daquella, aixo s, blat i ordi, alcanda, mili, pans, vinya, segol, vi, panses, ol, cardo, lli, canem, barre/la, salicornio i totes les dems collites, aix al rega diu com al seca, paguen de vuit una per ra de delme. 22. Ittem que si el dit senyor comte o els seus successors es trobaren dins del comtat dElda, la tercera part de lany que sn quatre mesos, siga a cargo de la comunitat de Petrer dar la palla que haura necessitat pera les cavalle ries, per aixo que els a/tres vuit mes os seran a carrec de la Vila dElda proveer la dita palla i en aro nicament asa Excelencia i als seus successors i no a daltres -senyorius* o baronies-mitjanc;ant les rendes que li pagava el camperolat per lexplotaci de la terra o per ls deis molins, forns i botigues; s a dir, controlava els mitjans de producci*. La noblesa, a la que es pertanyia per naixement o per nome nament reial, suposava per sota del 5 % de tota la poblaci valenciana. Hi havia noblesa titulada (marqus, duc, comte, bar, vescomte) i no titula da (cavaller, geners, gentilhome). Formaven un estament amb privilegis poltics i jurdics. Els comtes de Cocentaina varen vendre el 1513 els senyorius de Petrer i Elda, amb les Salines, aJoan Coloma, secretari de Ferran II. Al llarg de tot lantic regim aquest llinatge nobiliari mantindra els senyorius esmentats. El tercer sen yor dElda, Joan Coloma, nt, rebra del re el ttol de comte dElda el 1577. El castell de Petrer, al igual que la resta de castells de les comarques del Vinalop, t el seu origen a lepoca musulmana. Pero els nobles cris tians els varen adaptar al llarg de la edat mitjana en residencies i centres del seu poder al senyoriu. Al llarg de lantic regim, el castell de Petrer es conver t en un centre secundari, perque els comtes dElda feren del castell eldenc un palau comtal. ~--- Joan Co/oma, primer senyor feudal de Petrer. E/da i les Salines. del 1/inatge deis Coloma. signa / expulsi del jueus del s territoris de les corones dArag i Castel/a com a secretari de F erran // El J comte dElda, Joan Coloma, nt, va ser copita general i virrei de Sardenya entre 1570 i 1577 El / J comte dElda, Antoni Coloma, com a coman dant de les galeres de Portugal. tras/lada els moriscos de Petrer, E/da, Elx, Crevillent A/botera a les costes del nord dAfrica cPer 4ue es ~iu 4ue el castell s el smbol ~el po~er ~e la noblesa a.L~~ _nyoriu*. !J.a~:7.~ __ la resposta ................ ___ _ El castel! de Petrer arriba a convertir-se en un munt de runes fins la restauraci iniciada el 1974. 33 4.3. EL CAMPEROLAT PETRER. Homes treballant la terra amb mules i relles a Cat lany 1946. rlctwitat 19 Observa el ~oument 38. l4 4uina classe social ; pertanyen el homes fotoyrafiats Quines caractersti4ues pot tenir a4uesta classe . social El camperolat suposava ms del 80 % de la poblaci valenciana al perode de lantic regim. A Petrer era el grup social predominan t. J a hem esmentat al captol primer dedicat a la demogra fia, que segons el cens de Floridablanca de 1787 a Petrer el 825% del vei:natge era campero! i rama der; nicament el 7% eren artesans (moliners, for ners, canterers, picapedrers, ferrers ... ) i la resta petits comerciants de les botigues del poble, 34 carreters i traginers. Cal destacar que del clergat hi ha 18 persones (45 % de la poblaci activa*) i tres amb la categora de fuero militar, s a dir, membres menors de la noblesa com a gentilho mes. Als segles XVI i XVII el predomini del cam perolat encara era major a Petrer. El camperolat s la classe social* que tre balla la terra imant unes relacions feudals amb el comte dElda. L emfiteusi* s la forma de propie tat de la terra que predomina al feudalisme* valencia i, per tant, a lantic regim. Es pot dir que lemfiteusi s la forma de propietat feudal com partida de la terra: el noble posseeix el domini directe que li dna dret a controlar lexplotaci dels bancals i a rebre una renda; el camperolat posseeix el domini til que li dna dret a treballar la terra, vendre-la i donar-la en herencia pero sota el control senyorial. Encara que lany 1611 la distribuci de terres entre les noves famlies cristianes fou igua litaria, a les darreries del segle XVII i sobretot al segle XVIII, no tot el camperolat petrer posse:ia la mateixa extensi de terres. Hi havia una diferencia interna entre els llauradors benestants, els petits camperols i els jornalers* o mitgers*. Uns acumulaven terres i riquesa i daltres eren despos sei:ts perque les herencies se subdividien, els impostos reials augmentaven, devien pagar la renda i el delme al comte dElda ... Y~$f Distribuci de la producci duna famlia campero/a de Petrera lantic regim. PRODUCCI FAMLIA CAMPERO LA 100% PAGAMENT DE RENDES 1 IMPOSTOS 45% DELME 12% RENDA FEUDAL DEL COMTE DELDA 20% MOLINS, FORNS ... 7% IMPOSTOS REIALS 6% A DISPOSICI DE LA FAMLIA CAMPEROLA 55% ALIMENTACI FAMILIA 30% LLAVORS 12% ALIMENTACIO ANIMALS 8% EXCEDENTS, COMER; ... 5% V. ELS PODERS POLTICS DE LA VILA En totes les viles i ciutats del Pas Valencia el tipus dels organs de govern municipal durant lantic regim posseeix moltes semblances, tot seguint les disposicions forals que parlen de les institucions locals. Les diferencies provenen, no de les denominacions i funcions, sin de les adap tacions i variacions locals. 5.1. LALJAMA MORISCA DEL SEG LE XVI. No en tenim massa notcies ni hi ha gaire investigacions sobre el funcionament del poder local de Petrer al segle XVI. La instituci basica era laljama, assemblea constitui:da perla comuni tat dels homes musulmans. Laljama tenia capaci tat pera organitzar i dirigir el treball de la terra de manera comunitaria i de distribuir i recaptar els impostos, com sn !alfarda i lalmagram. Uns regidors de gran importancia eren els xeics -vells- que constitui:en el consell de govern de laljama. Encara que li deien vells, eren real ment els homes caps dels clans, les gran famlies o els poblets -alqueries-. A la documentaci se les qualifica tamb dels millors, bons o prohomes. El qaid era normalment un cabdill militar o b el comandant del castell en temps musul- 35 mans, que ja en epoca cristiana es convert nor malment en un dirigent civil, lalcaid del castell. El qad era el membre de la comunitat enca rregat de la justicia. Era un jutge musulma que coneixia les lleis de Alcora* i els costums de !aljama. Lany 1489 era alcad de Petrer Azmet Alasinar. Lalcad poda estar complementat per !alfaqu, un jurista musulma que sovint exercia com a assessor jurdic, mestre d escola i predicador en la mesquita. Lamin -alam- era el regidor que feia de recaptador dimpostos i dintermediari entre la comunitat i els comtes dElda. s, en conseqen cia, un dels carrecs ms destacats pel seu control dels diners pblics i per la seua funci de repre sen tant de !aljama davant el comte. El sahib al-madina -salmedina- era len carregat musulma de les funcions de vigilancia i acompliment dels ordenaments comunitaris. Tots els carrecs eren elegits per laljama, pero devien ser ratificats pel comteElda, que con trolava daquesta manera la composici del con sell local de govern. l~~ ELS REGIDORS AL SEGLE XVII. A. El Consell General i el Consell Particular. El Consell General s la maxima institu ci poltica local, perque s lassemblea de tots els ve:ins de la comunitat. nicament poden assistir 36 els homes majors de 25 anys, nascuts al regne i habitadors de la vila. Da;o es dedueix que la mei tat de la poblaci, les dones, no tenen possibilitat daccedir als organs de govern i la comunitat es dirigida per un redu:it nombre dhomes adults. La quantitat mnima establida en la concordia de 1640 per celebrar Consell General a Petrer s de 60 homes. Segons un llistat de poblaci de lany 1636, hi havia 133 ve:ins. s a dir, el Consell General necessita practicament la meitat dels homes majors d edat per a poder reunir-se. y~fj@ Organigrama del govern local de Petrer al segle XVII E/ ministre -agutzil-congregava i cridava els veins a Conse/1 General mitjani;ant preg i trom peta Lescriva era lencarregat de prendre anota cions de totes les reunions, deliberacions i acords del Conse/1 General i del Conse/1 Particular en un /libre anomenat Llibre deis Consells Per a formar part del Conse/1 Particular eolia no haver sigut jutjat per la lnquisici El comte dElda controla el Consell General concedint o denegant el perms per a la reuni general del vei:nat. Tamb cal tenir present que al Consell General assisteix un representant senyorial, el procurador general del comtat, que controla i, fins i tot, coacciona amb la seua presencia la lliure expressi dels ve:ins. Els temes a tractar dins el Consell General han estat frnts en la sollicitud dels regidors de la vila i en la llicencia del comte. El procurador comtal vigila lacompli ment dels temes aprovats en la llicencia comtal. El Consell General no t una periodicitat estable ni t fixat un calendari de reunions. Hi ha anys que el Consell General no s convocat i altres, com lany 1656, en que s convocat tres vegades. Les juntes es fan en espais amplis: dins lesglsia parroquial, en la llotja i a la segona mei tat del segle XVII en la nova Casa de la Vila. Els temes tractats sn molts variats: pren dre prstecs, iniciar plets en la Reial A~diencia de Valencia, decidir la construcci del Pantanet, plantejar queixes al comte dElda, adherir-se a Felip V Borb o recolzar Carles III dAustria ... El Consell Particular de Petrer esta constituit pel justcia, els tres jurats, els setze consellers, el mostassa i el sndic quan existeix. El Consell Particular no necessita perms sen yorial per a fer reunions, tenint total autonomia per a realitzar totes les convocatories que els seus oficials volen. El Consell Particular no t un lloc per a celebrar les seues reunions. Es fan a les cases dels diferents regidors, sent nombroses les juntes fetes a casa del justcia i del jurat en cap, dos del regi dors ms importants. A partir de 1651 ja conta amb una nova Casa de la Vila per a les reunions. El Consell Particular tracta infinitat de temes: contractaci dempleats municipals; sala ris; compres; correu oficial; cobra els impostos; organitza festes i festivitats; elabora ordenances i reglamentacions; revisa les reparacions de sequies, canals, basses, fonts, camins, etc. IB3. Eljustcia i altres regidors locals. El justcia s la maxima autoritat local. Les seues funcions sn principalment judicials: actua en faltes i delictes en primera instancia; es pot apellar al comte dElda o a la Reial Audiencia de Valencia. La cort del justcia t per 37 a s una pres en la vila de Petrer. El justcia tamb t la qualitat de capita de la gent i armes del poble. Lelecci del justcia es fa mitjanfant le laboraci per part deis jurats i justcia cessant dun llistat de quatre noms de consellers del Consell Particular, que es presenta al comte dElda. Un mateix home no pot repetir en el carrec dos anys seguits. El 25 de desembre el nou justcia elegit pel comte dElda pren possessi del seu carrec davant el comte en lesglsia parroquial, prometent fidelitat senyorial, guar dar els furs* valencians o aplicar els usos i cos tums de la vila de Petrer. Els jurats de Petrer sn tres. Sn els enca rregats del funcionament administratiu del poble i fan complir els acords del Consell Particular. Per a elegir als nous jurats es fa una llista de sis noms de consellers a proposta del justcia i deis vells jurats. El comte dElda tria tres noms daquesta llista i estableix la jerarqua: jurat en cap, jurat segon i jurat tercer. El carrec s anual. La presa de possessi es fa davant el comte en lesglsia parro quial de Petrer el da de pasqua de l esperit sant, dins els primers dies de juny. El mostassa s un oficial dorigen arab. Durant el segle XVII s electiu, com els altres regidors. Els jurats i justcia de Petrer elegeixen tres noms de consellers i aquesta terna s presen tada al comte dElda perque nomene el ve que 38 r!})~~(l Eljustcia i els quatrejurats de la ciutat dAlacant. fara de mostassa durant un any. El ve elegit pren possessi el da 29 de setembre davant el comte a lesglsia parroquial. Aquest regidor municipal, dacord amb els furs* valencians, esta encarregat del control del mercat local i deis productes mercats a la car nisseria, els forns, la tenda i la llotja. Vigila que les transaccions es realitzen amb justcia i equi tat, atenent la qualitat deis productes, lestat deis establiments i els pesos i mesures. Latenci i cura del comer: s la funci basica del mostassa. Altres funcions sn la vigilancia de les obres pbliques i urbanstiques, procurant que els carrers i camins es mantinguen plenament condi cionats, que els edificis guarden unes normes de construcci, que els ve:ins no embruten els carrers, que els camins no s estretisquen, es dete rioren o inunden d aigua. El clavari s el funcionari encarregat de la hisenda municipal. s lencarregat dels diners de la vila. Porta el compte dels ingressos i despeses locals, registrades als Llibres de Clavera. En el nomenament del clavari no participa el senyor feudal. Com s un carrec assignat per les seues competencies als tres jurats de Petrer, la proposta dels candidats (dos, tres o quatre) la fan quasi sempre els jurats. Aquests candidats sn sempre consellers i l elecci del nou clavari entre els homes proposats es fa mitjans:ant el sistema del sac, redolins o boletes, s a dir, a sorteig. LAJUNTAMENT BORBNIC DEL SEGLE XVIII. La Guerra de Successi enfronta els par tidaris de larxiduc Carles dAustria i els segui dors de Felip el Barb. El triomf militar de Felip V a la batalla dAlmansa el 25 dabril de 1707 va provocar una serie de canvis prou importants en el govern de lantic regne valencia i en els carrecs dels governs locals. Els decrets de nova planta del 29 de juny de 1707 establiren canvis fona mentals als municipis en un procs de castella nitzaci de la vida social i poltica: els regidors locals sn designats amb noms castellans, canvia la denominaci dels Llibres dels Consells a Libros de Cabildos, s obligatori ls de la llen gua castellana ... En primer lloc, desapareix el Consell General i !anterior Consell Particular s subs titui:t per lajuntament, compost per menys persones: un alcalde ordinari, tres regidors, un sndic procurador general i un almotacn. Les competencies de lajuntament sn semblants a les realitzades pel Consell Particular. Les ses sions de lajuntament sn presidides per !alcal de ordinari, sempre que no estiga present el representant del comte dElda, anomenat alcal de majar. L alcalde ordinari exerceix les funcions judicials de !anterior justcia i presideix lajunta ment, encara que el delegat del comte dElda, !al calde majar, pot substituir-ha. s elegit entre pel comte entre una llista presentada per lajuntament. El tres regidors sencarreguen de ladmi nistraci municipal, i hi ha una jerarqua entre d ells, com entre els seus antecessors els jurats. Lalmotacn s lencarregat del control del mercat, de les obres pbliques i urbanstiques, com el seu antecessor el mostassa. 39 ~~~ . ,._ ~~~-- . E/ comte dE/da va recolzar larxiduc Caries dAustria en la Guerra de Successi i a/tres nobles a F elip de Borb F rancesc Coloma. V comte dElda. va estar exi liat a Viena desprs de / esmentada guerra i els seus bns i territoris van ser segrestats pe/ rei F elip de Borb Fins /any 1725. quan va tornar el comte dElda de /exili. sencarrega /administraci reial de con trolar i nomenar e/s correes local s 40 (&ealitza lencreuat segent on apareixen biverses insttucions i carrecs locals be lantic regim. 4 lletres. H1embre be la comunitat musulmana encarregat be la justft:ia. S lletres. :lncarregat bel funcionament a~minis tratiu municip .ac{ ~el seg/e XV}}. 6 lletres. Assemblea constitu~a per la comunitat ~els homes musulmans. 7 lletres. Carrec ms important ~e l1ajuntament 8 lletres. Htaxima autoritat local amb fundons ju~cfrils ~els seg/e XDJ}. 9 l/etres. ln castel/a, els mostassa ~el s .egle borbonc. 1 O lletres. l1om 4ue rep el Consell cParticular al segle XVJJJ. ,, .. ~ .,,. .. ~ ....... ,~, .... , ~, . VOCABULARI Alcora. Llibre fonamental pera la comunitat islamica perque cont la llei de Mahoma. Assagador. Cam obert pera servir al pas del bestiari les raberes dovelles i cabres.Actualment, via pecuaria. Barona. (Feu o senyoriu). A !epoca del Jeu dalisme, territori sotms al domini dun bar o noble feudal que tenia poders jurisdiccionals, poltics i economics. Bovalar. Lloc vedat, devesa o muntanya reservada per pasturar-hi el ramal del veinat o del carnzsser. Canter. Recipient de terrissa. 11 Mesura de lquids que cont 1155 litres i serveix per mesurar principalment ali i vi. Carta pohla. Document historie del feuda lisme europeu que rejlecteix i especifica les relacions i els drets dels nobles feudals i dels camperols dun senyorzu. Gens demografic. Document elaborat pel govern estatal amb caracterstiques demografiques de les persones (naixement, treball, estudis .. .). Actualment es confecciona cada deu anys: 1981, 1991, 2001 ... Classe social. Conjunt de persones de la mateixa condici social pel seu treball, la quantitat de propietat i el nivel! de riquesa. Creixement vegetatiu. Diferencia entre els naixements i les defuncions en un poble al llarg dun any. Divisi del trehall. Separar en dues o ms parts el treball de les persones per obtenir aliments i objectes necessaris per a viure . . Per exemple, per a obtenir farina hi ha una divisi del treball entre els camperols i els moliners. Tamb hi ha una divisi del treball segons el sexe: treball domestic pera les dones i treball pblic pels homes, encara que actualment hi esta canviant la situaci. Emfiteusi. Forma de propietat de la terra i altres mitjans de producci que es dna al feudalisme: el noble hi posseeix el domini directe amb dret de con trolar lexplotaci i rebre una renda; el camperolat hi posseeix el domini til amb el dret de treballar la terra, vendre-la i donar-la en herencia. Feudalisme. Mode de producci i sistema dorganitzaci social basal en el senyoriu, que es dona a Europa entre els segles VIII i XVIII, amb la noble s a com a classe social poderosa i el camperolat com a classe social ms nombrosa. Furs. Els Furs valencians s un cos de lleis atorgades per jaume I desprs de la conquesta dels territoris musulmans, a ms de les lleis aprovades per les Corts valencianes. Guaret. Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment es deixa sense sembrar durant un o ms anys perque repose i, alhora, pastu re el ramal. 41 Heretat. Unitat de treball i residencia for mada per un conjunt de parcelles conreades, amb casa, corral, graner i era. Humus. Part del sol formada perla descom posici parcial de materies organiques -fulles, insec tes, matolls, excrements ... Jornaler. Campero! sense terra que es con verteix en treballador agrcola de les parcelles dal tres propietaris a canvi dun salari. Marge. Gra de terra, sovint revestit de pedra o de brossa que separa dues parceZ.Zes situades a diferent nivel!. Mitger. Campero! sense terra que treba lla una propietat agrcola amb el contracte de repartir-se els fruits meitat per meitat amb el propietari. Mortalitat catastrofica. Defuncions causa des per esdeveniments excepcionals: fam, epidemia, plaga, guerra, repressi .. . Miijans de producci. Bns i propietats que s utilitzen per a produir. Per exemple, la terra, els molins, els tallers dartesania, els animals de llaurada i transport . .. Padr dhabitants. Llistat que elaboren els ajuntaments per a coneixer dades demografiques i el nombre dhabitants. Parcella. Porci de terreny amb uns lmits clars que es conrea o ha sigut conreada. Poblaci activa. Conjunt de persones que realitzen una activitat laboral remunerada o bus- 42 quen una ocupaci remunerada. Policultiu. Producci, combinaci i associaci simultania de diversos cultius en una parceNa. Procs de producci. Serie de treballs z actuacions Jetes per elaborar un producte. Per exem ple, des de la primera materia -el blat- fins el pro ducte final -el pa. Qanat. Paraula arab que designa les mines o galeries subterranies excavades per a enllumenar laigua deis aqfers. Rotaci. En agricultura, successi periodica segons un orde determinat deis conreus a les diferents parcelles. Senyoriu. (Baronia o Jeu). Territori sotms, durant el feudalisme, al domini dun bar o noble feudal que tenia poders jurisdiccionals, poltics i economics. Sharq al-Andalus. Territori oriental dal Andalus quan hi predominava la cultura islamica. El Pas Valencia farmava part de Sharq al-Andalus. Sex ratio. Relaci entre el nombre dhomes i de dones. Quan es parla de 103% de sex ratio, signi fica que hi ha 103 dones per 100 homes. Taxa de mortalitat. Nombre de defuncions per mil habitants al llarg dun any natural. La seua frmula s: Defuncions X 1000 =-------- Nombre dhabitants Infantil. Mortalitat que afecta nicament a la poblaci que naix i mor abans de complir 6 anys. Taxa de natalitat. Nombre de naixements per mil habitants al llarg dun any. BI BLIOGRAFIA * BERNAB MAESTRE, J.M.: Petrer, geogra fa de un pueblo hace 250 aos, Festa 85, s/p. Petrer 1985. * GONZLEZ HERNNDEZ, M.A.: Musulmanes, cristianos y judos en Petrer ( 14 771497), Festa 99, ps. 17-24. Petrer, 1999. * MONTESINOS, J.: Apuntes sobre la Fundacin de la ilustre villa de Petrel. Petrer, 1993. [Reproducci de !original manuscrit de 1815 per H. Navarro Villaplana]. * NAVARRO POVEDA, C.: Establecimiento de un horno de cocer pan en 1769, Festa 94, ps. 44-49. Petrer, 1994. * NAVARRO POVEDA, C. i NAVARRO VERA, S.: Localizacin en la villa de Petrer de la almazara del conde de Elda, Festa 99, ps. 29-36. Petrer, 1999. * PREZ MEDINA, T.V.: La tierra y la comuni dad rural de Petrer en el siglo XVII. Petrer, 199 5. * PREZ MEDINA, T.V.: Caprala, laigua i lhorta dun lloc amb historia, Festa 96, ps. 3946. Petrer, 1996. * PREZ MEDINA, T.V.: Los molinos de agua en las comarcas del Vinalop (1500-1840). Petrer, 1999. * PREZ MEDINA, T.V. i RICO NAVARRO, M.C.: La carta pobla de Petrer de 1611. Una copia del segle XVIII, Revista del Vinalop, 1 (1998), ps. 159-170. Petrer, 1998. * RICO NAVARRO, M.C.: La poblacin de Petrer hace 200 aos: el censo de Floridablanca (1787), Festa 86, s/p. Petrer, 1986. * RICO NAVARRO, M.C.: Del barro al cacharro. La artesana alfarera de Petrer. Petrer, 1996. * SEGURA HERRERO, G. i POVEDA POVEDA, C.: Catlogo del Archivo Condal de Elda (I). Elda, 1999. * SEGURA, G. i SIMN, J.L.: Castillos y torres del Vinalop. Petrer, 2000. 43 44 NDICE PRESENTACIN INTRODUCCIN I. EL ENTORNO URBANO DE LA VILLA II. LA POBLACIN . NACER , VIVIR Y MORIR DURANTE EL SIGLO XIX 2.1. Ciclos demogrficos de la poblacin de Petrer 2 .2. La poblacin activa A) El censo de Floridablanca de 1787 B) El padrn de habitantes de 1875 C) El cen so demogrfico de 1910 III. TRABAJAR LA TIERRA: LA AGRICULTURA 3.1. La superficie cultivada 3.2. Los cultivos IV. MULAS, CABALLOS, OVEJAS Y CABRAS V. ARTESANA E INDUSTRIA VI. LA PROPIEDAD DE LA TIERRA:TERRATENIENTES Y JORNALEROS VII. LA DESAMORTIZACIN 7.1. El proceso desamortizador 7.2. Desamortizar en Petrer VIII . PROGRESISTAS Y CONSERVADORES 8 .1. Los liberales 8.2. Petrer y la batalla de Bon de 1844 IX. EL SISTEMA ELECTORAL : SUFRAGIO CENSITARIO Y ELECCIN INDIRECTA X. LA NUEVA SOCIEDAD 10 .1. Los may ores contribuyentes de Petrer 10.2. El campesinado pobre sin tierra 10.3. Pequeos y medianos propietarios VOCABULARIO BIBLIOGRAFA V o V IV ,( e e V o z o!. PETRER BAJO LA DICTADURA FRANQUISTA. LA AUirARQUA (1939-1959) P edr o Pay L pe z N21 NDICE PRESENTACIN INTRODUCCIN l. LOS EFECTOS DEMOGRFICOS DE LA GUERRA CIVIL 1.1. La poblacin de Petrer antes de la G uerra Civil 1.2 . Industria del calzado e inmigracin 1.3. El descenso demogrfico de la posguerra 1.4 . Guerra, mortalidad, exilio y represin II. EL RGIMEN FRANQUISTA Y LOS POLTICOS LOCALES 2.1. Rasgos polticos del rgimen franquista 2.2 . Sociologa del rgimen franquista 2 .3 . El personal poltico de Petrer 2.4. Falangistas y empresarios 2 .5. Las elecciones municipales de 1948 III. LA REPRESIN Y EL CONTROL DE LA SOCIEDAD 3.1. Vencedores y vencidos 3 .2 . Fusilamientos de posguerra en Perrer 3 .3. Crcel y represin 3.4. Depuracin de funcionarios y maestros 3.5. Control del orden pblico y manipulacin de consciencias 3.6. La cru z de los cados IV. LA VIDA COTIDANA 4.1. El papel d e la mujer bajo el franquismo 4 .2. El trabajo femenino e infantil 4.3 . La educacin en el franquismo 4.4. Mercado negro y h ambre V . LA AUTARQUA ECONMICA: INTERVENCIONISMO ESTATAL Y CRISIS ECONMICA 5.1. El carcter restaurador del rgimen franquista 5 .2 . L os efectos de la autarqua y el intervencionismo en Petrer A ) La escasez de energa elctrica B) Esc ase z, control y mercado negro de materias primas C) El clandestinaje industrial en Petrer 5 .3. L a situ acin del obrero VOC ABULARIO BIBLIOGRAF A 45 46 NDICE PRESENTACIN INTRODUCCIN l. LA ESTABILIZACIN DE LA POBLACIN PETRERENSE EN LOS AOS 70 1.1. Disminucin de la natalidad y de la inmigracin 1.2. Poblacin y economa 1.3. Sistema poltico y educacin demogrfica II. LA EVOLUCIN DE LA ECONOMA LOCAL (1973-1979) 2.1. Los sectores econmicos 2.2. Caractersticas de la industria A. Monocultivo industrial B. Economa sumergida 2.3. La crisis de la industria del calzado III. EL MOVIMIENTO CIUDADANO 3.1. El contexto histrico estatal y municipal 3.2. Ms zonas verdes! 3.3. La lucha ciudadana por la educacin pblica 3.4. Coordinadora comarcal por la sanidad pblica IV. EL MOVIMIENTO ASAMBLEARIO DE 1977 4.1. Q fue el Movimiento Asambleario A. Las asambleas B. Las comisiones de trabajo C. Participacin democrtica D. Solidaridad obrera y ciudadana 4.2. Causas del Movimiento Asambleario 4.3. Efectos y consecuencias V. LA OPOSICIN AL RGIMEN FRANQUISTA (1973-1976) 5.1. Los partidos polticos en Petrer 5.2. La oposicin de los grupos sociales y culturales 5.3. La Junta Democrtica y la Plataforma de Convergencia Democrtica VI. LA TRANSICIN A LA DEMOCRACIA (1976-1979) 6.1. La consolidacin de los partidos y sindicatos democrticos 6.2. Los referndums de 1976 y 1978 6.3. Las elecciones generales 6.4. El primer ayuntamiento democrtico de Petrer A. Las principales ofertas electorales B. Los resultados electorales de 1979 VOCABULARIO BIBLIOGRAFA LA SAIJUD EN PETRER, UN BIEN SOCIAL NDICE PRESENTACIN INTRODUCCIN l. QU ES LA SULUD 1.1. La salud en marcha 1.2. La persona y la comunidad tambin son responsables de la salud II. EL ENTORNO. QU ES UNA CIUDAD SANA III. FACTORES QUE DETERMINAN LA SALUD EN MI CIUDAD 3.1. El entorno ambiental y psicosocial A. Factores ambientales B. Entorno psicosocial 3.2 . Servicios de salud: igualdad o desigualdad 3 .3. La herencia biolgica 3.4. Los estilos de vida A. Qy derroche! B. El consumo nos consume C. Qu hacer Si quieres, puedes IV. APRENDER A VIVIR 4.1. Vivir la sexualidad. Amistad o amor 4.2. Cmo abordar la sexualidad 4.3. Sexualidad saludable VOCABULARIO BIBLIOGRAFA 47 QUADERNS DIDCTICS N5 Ci:L Centre dEstudis Locals del Vinalop Ajuntament de Petrer Regidoria de Cultura

Cuadernos Didácticos 05La vila de Petrer a l'Antic Règim

Más documentos

Vivimos en Petrer

Guia del Castell de Petrer

Poesía Polen (enero 1975)

Petrer Tierra y Cielo

Cuadernos Didácticos 02Petrer bajo la dictadura franquista. La autarquía (1939-1959).

Vergelito en Leyendas de Petrer

Cuadernos Didácticos 04La salud en Petrer, un bien social.

Petrer Raíces Históricas

Bloqueador de anuncios detectado