Cuadernos Didácticos 08Anem al Museu

V V ,}-7 .V ( Q V z ~ L.U o ( :) a C0 ANEM AL MUSEU QUADERN DIDCTIC DEL MUSEU ARQUEOLOGIC I ETNOLOGIC MUNICIPAL DMASO NAVARRO DEPETRER Cristina E. Rizo Antn COLLABORADORS: M Jos Aroca Fuentes Jos Antonio Galva Beneito Jess Garca Guardiola Esther Snchez Domnguez Agrai:m al Grup Arqu eologic Dma so Navarro de Petr er la seua col-laboraci en la publicaci dest e quadern. CEL Centre dEstudis Locals del Vinalop Regidoria de Cultura i Patrimoni de I Ajuntament de Petrer RIZO ANTN, Cristina E. Anem al Museu: Quadern didactic del Museu Arqueologic i Etnologic Municipal Dmaso Navarro de Pecrer / Cristina E. Rizo Antn.- Petrer: Regidoria de Cultura i Patrimoni , Centre d Estudis Locals del Vinalop , 2004. 56 p.: il. , map.; 25 cm .- (Quaderns Didactics; 8/ Coordinador Francisco Javier Jover Maestre) ISBN: 84-95254-16-6 l. Museu Arqueologic i Etnologic Municipal Dmaso Navarro (Petrer) I. Petr er. Ajuntament. Regidoria de Cultura i Patrimoni , ed. II . Centre d Estudis Locals del Vinalop , ed . III. Ttol. IV. Serie. 069 Dmaso Navarro (46 0.315 Petrer) (036) Anem al Mu seu Quadern Didactic del Museu de Petrer Autora: Cristina E. Rizo Antn Coordinador: Francisco Javier Jover Maestre Colaboradors: M Jos Aroca Fuentes Jess Garca Guardiola Assessora didactica: Esther Snche z Domnguez Il-luscrador: Jos Antonio Galva Beneico Col-lecci Quaderns Didctics Coordinaci: Tomas Prez Medina Assessorament lingstic: Oficina de Normalitzaci Lingstica del Excm. Ajuntament de Petrer l. Manuel Hidalgo Lpez , El inicio de la sociedad contempornea en Petrer. 2. Pedro Pay Lpe z, Petrer bajo la Dictadura franquista. La autarqua (1939-1959). 3. Francisco Martne z Navarro, Caminando hacia la democracia en Petrer (1973-1979). 4. Mercedes Justaman te, M Teresa Dez y Jos M Ballester, La salud en Petre1~ un bien social. 5. Tomas V. Prez Medina , La vila de Petrera l antic regjm. 6. Vicent Brotons Rico , La llengua dels petrerins. 7. Carlos Esteban i Tomas Prez, Habitants de Petrer. Estudi demogrdfic duna ciutat . 8. Cristina E. Rizo Antn , Anem al Museu . Cristina E . Rizo Antn Edita: Regidoria de Cultura i Patrimoni de lAjuntament de Petrer. Centre dEs tudis Locals del Vinalop. ISBN: 84-95254-16 -6 Diposit Legal: A-34-2005 Fotocomposici i maquetaci : Estudio DAC, S.L. Impressi: Quinta Impresin, S.L. PRESENTACI s conegut per tots que, en la ctualitat, els Museus , com a centres de cultura , han de complir en la societat una multiplicitat de funcions que comprenen des de la conservaci i investigaci sobre els fons patrimonials que alberguen, fins al desenvolupament duna tasca divulgativa i educativa. El Museu de Petrer , que va ser posar en marxa gracies a lint ers del Grup Arqueolgic Dmaso Navarro, en especial de Concha Navarro i de Vicent Navarro, va ser reconegut oficialment a comern;:ament del 2002. A partir d eixe moment e l Museu ha intentar desenvolupar esta labor a travs de diverses vies. Des del punt de vista de la conservaci i la investigaci sobre els fons del museu , sestan ordenant i catalogant de forma sistematica pec;:a a pec;:a, amb l objectiu de determinar el seu estar de conservaci i lorde de prioritats pera la seua millor gesti. En relaci amb la divulgaci del nostre patrimoni des del museu , no sols es mostra als visitants el fons que alberga, sin que shan crear rutes o itineraris pel nucli historie de la poblaci que integren els principals monuments, entre ells , el Castell , oferint als visitants una visi completa del nostre passat i el nostre present. El respecte al Patrimoni tamb sesta intentant difondre a travs de lorganitzaci de diverses exposicions temporals en una perita sala habilitada en el mateix museu i amb la posada en marxa dun concurs de dibuix per als ms menuts. No obstant , des del principi , hem sigut conscients que tora esta tasca no es veuria completada si no es desenvolupava un projecte didactic destinar a afavorir i potenciar la labor educativa del Museu. Per este motiu, cap a final del 2003 es va proposar a Cristina Rizo Antn, la idea d elaborar una guia didactica del MUP destinada a escolars de primaria. L experiencia de Cristina i dels diversos col-laboradors amb que ha 3 comptat en tallers didactics i museus asseguraven que el resultar fra excel-lent. I ad esta el resultar del seu treball . Presentem una senzilla, pero magnfica guia didactica que recorre a dos personatges, Reme i Boni, per a presentar als xiquets i les xiquetes de 8 a 12 anys, les sales del Museu de Petrer , exposant uns continguts que cobrixen des dels primers habitants a Petrer - fa ms de 5000 anys fins a lepoca moderna en les sales darqueologia, com tamb les diferents tradicions i oficis tradicionals de la poblaci en la sala detnografia. En grups o de forma individual, els xiquets i les xiquetes podran treballar amb el quadern abans de visitar el museu , durant la visita i 4 desprs de la mateixa en les aules dels centres educatius, on el reflex dallo que sha percebut ha de quedar plasmar en algunes de les activitats proposades. Amb esta nova guia, la nmero 8 de la serie de quaderns didactics del CEL, no hi ha dubte que lalumnat de primaria coneixera molt millor la historia de la poblaci i de limportant patrimoni cultural de que sn hereus, un patrimoni que s necessari conservar, protegir 1 difondre. Feo. Javier Jover Mestre DIRECTOR DEL MUS EU NDEX l. QUADERN PERAL PROFESSORAT ------------ ------ 7 1.1 El perque deste quadern---- ----------- -------- 7 1.2 Quins sn els objectius del quadern -------- -- ------ 8 1 .3 La confecci del quadern---- -------- ---- ------- 9 1.4 A qui va dirigir este quadern- ------- ---- --- ------ 10 1.5 Avalueu -nos ------------------ ------------ 10 1.6 Dades d inters del Museu----- ----------------- 11 II. ABANS DE LA VISITA ------- ----------- -------- 15 III. DURANT LA VISITA- Sala dArqueologia --- ----------- 25 5 IV. DURANT LA VISITA -Sala dEtnografia --------------- V. DESPRS DE LA VISITA -----------------------ANNEX------------------------------------- - Retallable--------------------------------F . d 1 . , - 1txa ava uac10----------------------------- 6 35 43 52 52 53 1.1 EL PERQUE DESTE QUADERN La creaci deste quadern t coma objectiu ajudar els alumnes en la seua visita al museu , ja que sn els grups escolars els que en major mesura ens visiten. Per aix hem crear esta ferramenta de treball. La seua finalitat s difondre el Patrimoni Historie i Cultural de Petrer , aix com despertar linters i respecte, perque creiem que s la millor manera de protegir-lo i salvaguardar-lo. Des desta perspectiva , volem cobrir les necessitats educatives quant a les activitats escolars , jaque el museu oferix una infinitat de possibilitats pera enriquir el procs d aprenentatge dels escolars. Vos invitem a descobrir-les. Vos animeu 7 l. Q u A D E R N p E R A L p R o F E s s o R A T 1.2 QUINS SN ELS OBJECTIUS DEL QUADERN 8 Conixer ... A travs del patrimoni arqueologic, les formes de vida dels primers pobladors de Petrer, passant pels ibers, els romans i ledat mitjana. A travs del patrimoni etnografic, les formes de vida tradicionals i costums dels petrerins. Valorar ... Les restes arqueologiques, no com a simples objectes, sin com a fonts documentals pera conixer el passat i apreciar-lo. El patrimoni i contribuir de manera activa a la seua conservaci i recuperaci. Lherencia que ens han deixat les societats del passat en la nostra vida diaria. Protegir ... El nostre patrim.oni historie i cultural 1.3 LA CONFECCI DEL QUADERN Este quadern ha sigut concebut com un instrument de treball que facilite als escolars la visita al museu. En este sentit , apostem per lobservaci directa dels objectes , tant arqueologics com etnografics, com a base del procs daprenentatge. Per aconseguir que este proposit es porte a terme , les activitats suggerides pretenen despertar en els i les alumnes linters per descobrir la historia de forma activa i participativa. El quadern de lalumnat es dividix en tres apartats, en relaci a la temporalitzaci de les activitats. La primera part ha sigut realitzada pera utilitzar se a laula , abans de la visita al museu , amb la finalitat que el professorat descobrisca els coneixements previs del grup escolar, i aix contribuir a crear un verdader aprenentatge significatiu dins desta experiencia didactica. Per al moment de la visita al museu shan creat una serie dactivitats basades en lobservaci dels objectes que all es traben, i relacionades amb les caracterstiques ms destacades de cada moment historie. En este sentit, hem dotat a cada una de les vitrines i suports que hi ha en la sala darqueologia , dun nmero que permeta relacionar les activitats plantejades amb el seu contmgut. Dins de la metodologa seguida en la realitzaci deste treball, shan creat dos personatges infantils, que accentuen els principis participatius i motivadors utilitzats en el quadern. Reme i Bo ni, abreviatures de noms molt coneguts en la tradici del poble de Petrer, la seua patrona (Mare de Du del Remei) i Sant Bonifaci, (sant al qual es dediquem les Festes de Moros i Cristians), sn els encarregats dacompanyar els alumnes en l a visita pel Museu . Apareixen al llarg del quadern orientant els escolars, guiant- los en la visita, proposant-los les activitats i aportant -los informaci en diferents ocasions. Per a finalitzar , en lltima part del quadern, es traben les activitats confeccionades per a realitzar desprs de la visita al museu amb que els alumnes i les alumnes podran extraure conclusions i descobrir els coneixements nous que han adquirit. Per aixo, esta part esta concebuda com un material obert, en el qual queden reflectides possibles suggerencies pera orientar el professorat i avaluar el procs densenyament i aprenentatge. 9 1.4 A QUI VA DIRIGIT ESTE QUADERN El quadern ha sigue elaborar per als alumnes de segon i tercer cicle de Primaria . Aix mateix, considerem la possibilitat que el professorat utilitze el quadern de forma flexible i oberta. En este sentir s el professor el que ha dadequar-ne la utilitzaci a ledat i els coneixements del grup que fac;:a lactivitat. En definitiva els nos tres destinataris sn xiquets i xiquetes que, motivats convenientment pels professors i professores, vulguen descobrir el desconegut mn del patrimoni, tant de la poblaci de Petrer com daltres localitats vernes, proximes o ms llunyanes. 1.5 AVALUEU-NOS Volem fer una valoraci del quadern des duna doble perspectiva; duna banda de linstrument utilitzat: el quadern didactic; i paral-lelament lavaluaci del procs densenyameny-aprenentatge, per a poder examinar el grau de consecuci dels objectius marcats en este treball. Este aspecte es pot avaluar amb major exactitud una vegada haja acabar la visita, tenint coma referencia les activitats programades en lltima pare del quadern. Estes shan confeccionar basant se en una programaci flexible i o berta, i pot servir al professorat com a instrument pera determinar si els objectius shan aconseguit. Per als professors hem elaborar una fitxa davaluaci amb la finalitat de poder realitzar una avaluaci interna deste treball , i acendre a les necessitats reals dels centres (vegeu annex). Us agrai:m per endavant la vostra col-laboraci i esperem que ens feu arribar esta avaluaci. 10 1.6 DADES DINTERS DEL MUSEU Ac presentem , a manera de sntesi, dades que al nostre parer poden ser de gran utilitat sobre diferents aspectes referents al Museu: la ubicaci , la historia , el contingut (les col-leccions), la figura de Dmaso Navarro i la projecci del Museu. Considerem oport facilitar este tipus d informaci perque els professors puguen enfrontar se amb total llibertat a la visita i preparar lalumne segons els seus propis criteris i necessi tats. LEdifici El Museu Arqueologic i Etnologic Municipal Dmaso Navarro ocupa un dels edificis ms centrics de la ciutat de Petrer, situat en la Plac;:a de Baix, en ple nucli historie , justen un dels laterals de lEsglsia de Sant Bartomeu . Amb anterioritat a lactual edifici, construit el 1935 , en el mateix solar hi havia un altre edifici que durant molt El Museu al any 1935. de temps va ser la seu del deposit municipal, un establiment on es guardava blat i altres cereals a fi de prestar-los als llauradors pera ls en la sembra o en moments descassetat d aliments. Posteriorment, sabem que va passar a utilit zar-se coma escola fins a la construcci del Col-legi Primo de Ribera , i va servir tamb com a col-legi electoral. Lany 1935 , una vegada alc;:at el nou edifici , va passar a ser habitatge pera mestres. A partir del 1964 es va crear la Biblioteca Pblica Municipal , i fou remodelat i preparat interiorment a final de l any 1970 pera adaptar -lo als usos i necessitats desta instituci. Des daquells anys , algunes sales de la planta baixa de ledifici ja van ser utilitzades coma deposit de les diferents 11 troballes arqueologiques i de donacions d objecces de valor ecnografic, arreplegats en la seua majoria, pel Grup Arqueologic Local Dmaso Navarro que havia iniciar la seua labor des dels anys 1960. A parcir de 1998 , la creaci dun nou Centre Cultural va facilitar el trasllat de la Biblioteca municipal i el projecte de creaci del Museu Arqueologic i Etnologic en le smentat edifici. ElMuseu El 1999 es va iniciar la creaci del Museu Arqueologic i Etnologic Municipal aprofitant els nombrosos fons arqueologics i etnologics que, durant moles anys, els vei:ns de Petrer i els membres del Grup Arqueologic Local, inceressats en la salvaguarda dobjectes valuosos per a lestudi de la historia del poble, havien anat arreplegant i documentant. El Museu en lactualitat. Esta idea es va plasmar amb la realitzaci de laccual muncacge museografic permanenc que va ocupar dos de les quatre planees interiors de que consta ledifici i ambla formalitzaci de la corresponent sol-licitud de reconeixement a la Conselleria de Cultura i Educaci. El 14 de gener de 2002 el Museu Arqueologic i Etnologic Municipal Dmaso Navarro de Petrer va ser reconegut coma museu permanent de la Comunicar Valenciana. Encara que a lexcerior l edifici s de dos alcures, la divisi de l edifici a li nterior va ser remodelada en quatre -planta bai xa, planta daccs , primera i segona planea-. Esca circumscancia ha ocasionar una separaci dels espais disponibles i , per tant, de lorganitzaci interna dels espais. Desca manera, la gesti dun espai til de 620m2, esca repartida en espais privats, semipblics o restringits i pblics. En la planta bai xa, el Museu disposa dun sal da ctes pera 88 persones , d un taller didactic i d un xicotet magatzem d Etnologia ; en la planta d accs, hi-ha una sala dexposicions temporals, una biblioteca, magatzems i tallers-laboratori . En la primera planta, a ms del despat x de direcci trobem la sala dedicada al Arqueo logia , on s explica la historia des dels primers pobladors fins al epoca medieval a Pecrer, mentre que coca la segona planta esta dedicada a lEcnografia. En total, les sales sumen ms 12 de 250m2dex posici permanent . A ms, el Museu allotja un mosaic roma de quasi 8m2 col-locat en una de les parets. Les col-leccions Les col-leccions que alberga el Museu procedixen , duna banda, de la realitzaci de prospeccions i excavacions arqueologiques en diversos Orla del mosaic roma de la vila petraria. jaciments del terme municipal o en el nucli historie, gracies a linters del Grup Arqueologic Dmaso Navarro i , de laltra , dels objectes de valor etnologic donats per nombrosos ciutadans , gracies a linters de Vicent Navarro. Actualment la quantitat aproximada dobjectes ascendix a uns 6.000, dels quals 2.798 sn de naturalesa etnografica. En lexposici permanent el nombre total de peces supera el miler, disposades en vitrines i suports en la sala dArqueologia i en vitrines i en ambients separats per oficis en la sala dEtnografia. La figura de Dmaso Navarro Dmaso Navarro Guilln va naixer a Petrer el 1946. De formaci autodidacta , va estar des de molt jove interessat en la Historia del seu poble i de les seues gents. Va ser fundador en la segona mitat dels anys 1960 del Grup Arqueologic de Petrer al costar de jvens de lOrganitzaci Juvenil Espanyola (OJE) , el Club de laJoventut i el Centre Excursionista. Durant anys , els membres del Grup Arqueologic prospectaren el terme municipal a la recerca de jaciments arqueologics , i confeccionaren aix la primera carta arqueolgica de Petrer. Desprs dun temps, amb els materials arqueologics recuperats dels distints jaciments i de 13 di verses troballes efectuades en el nucli historie de la poblaci, va anar creant -se un deposit municipal i van anar organitzant -se petites exposicions en els locals del Centre Excursionista i la comparsa de Llauradors. A conseqencia de la seua mort sobtada, els integrants del Grup Arqueologic van decidir passar a denominar -se amb el seu nom , igual que posteriorment, dedicaren el Museu a la seua memoria. La projecci del Musen El Museu Arqueologic i E tnol ogic Municipal Dmaso Navarro desenvolupa una labor des tudi , investigaci , protecci, conser vaci , acreixement i difusi del Patrimoni Historie i Cultural de Petrer , tant del que es troba depositat en les seues instal-lacions, com daquells bns, elements o conjunts que es trob en fora del Museu. En lactualitat el Museu oferix als Diverses publicacions divulgatives i didactiques. visitants la possibilitat de realitzar diverses rutes guiades pel nucli historie del municipi , visitar el Castell i els seus grafittis; o conixer altres elements patrimonials com el panta de Petrer, laqeducte de Sant Rafel, les ermites de Petrer o qualsevol jaciment arqueologic. Tamb shan instal-lat tota una serie de panells informatius en diversos llocs de la poblaci. A ms, compta amb una serie de publicacions com guies i fulls didactics , dptics , retallables o publicacions de caracter cientfic que completen la labor. 14 Hola xes i xiques ~ el MU~EU vol~ vi~itgr, tintere~~8 el que 8r8 et cont8rem Som Reme i Boni i estem ac per conixer el MUP el Museu Arqueologic i Etnologic Dmaso Navarro de Petrer. De segur que alguna vegada els vostres iaios vos han ensenyat objectes antics de quan ells eren jvens i vos han sorprs. Dones en el MUP vos els trobareu a ms de coses moltssim pero moltssim ms antigues i descobrireu de forma divertida com susaven i per a que servien. En este quadern investigarem en el temp s en el passat ... pera aixo Fhem dividir en tres pares: la primera heu ducilitzar -la ABANS DE LA VISITA una altra pare Femprareu DURANT LA VISITA. De tornada al col-legi podreu demostrar els vostres nous coneixements DESPRS DE LA VISITA al MUSEU. Vos animeu Anem alld 11. A B A N s D E L A V 1 s 1 T A 15 En el Museu Arqueologic i Etnologic es guarden objectes que van utilizar els habitants de Petrer en el passat. Estos objectes formen part del NOSTRE PATRIMONI HISTORICOCULTURAL i, per aixo, hem de cuidar-los, protegir-los i sobretot respectar-los. j Activitat 1 [ Heu visitar alguna vegada un Museu ......... ........................ ........... ....... . Recordeu el seu nom ....................... ..................... .... .... ........... .. . Q . .d l . , u1nes coses vos van en ar atenc10 ............ ................... ..................... . En la vostra localitat , hi ha algun Museu ............... .................. .............. . Com s ano mena ........... .......... ................................................. . J Activitat 2 r Quines sn les funcions dun Museu l. CUIDAR- CONSERVAR 2. ENSENYAR -EXPOSAR 3. ESTUDIAR- INVESTIGAR 4. ESTROPELLAR -DANY AR Alg ha introdui:t una funci que no correspon al Museu. Si sabeu quina s ratlleu-la. 16 -... --............ Uh Mu~eu ~ el !loe oh e~ coh~erveh, re~tfreh, expo~eh i e~tudieh colleccioh~ dobjecte~ amb valor hi~tric, ,..,. --~ art~tic o ciehtflc. ..--,--/ E~coltg Reme, i el M US:EU on e~ trob8 Dones, a Petrer, a la Vall del Vinalop . Pero no et preocupes, amb el mapa que ad tenim , no ens perdrem. J Activitat 3. ( Senyaleu en el mapa segons el codi. Plac;:a de Baix 1 1 Castell de Petrer ~ Ajuntament Museu ~abeti ,tie ... t. edifiti ~n es tr~ba el Mu~Eu va ser (asa de Mes tres, Est~la / (entre de ~altit i iibli~teta, 17 18 i SALA DETNOGRAFIA Du es s n les sa les qu e ve ureu e n es te MUS EU : SALA D ARQUEO LOGIA . ~ :-::::t ~ ...... . i .... 1 - . SALA D ARQUEO LOGIA Els objectes que hi ha a la Sala dArqueologia del Museu procedi xen de diversos jaciments arqueologics. Els arqueolegs i les arqueologues excaven en estos [loes les restes deixades pels nostres avantpassats. Els objectes recuperats sn estudiats i portats als museus on s encarreguen de restaurar-los , conservar-los i exposar-los, i ai x tots podem aprendre i gaudir de la nostra historia. J Activitat 4. ( ./ , .... Retallen i apegeu les peces que trobareu al final del quadern. Ataifor ~abeti ,tie ... La jt1ria de les ve9ades els ar,tie~less i ar,t1e~lt19t1es trt1ben estt1s t1bjettes trentah i brtih. Ajudeu-nos 19 20 ARQUEO MODA J Activitat 5. [ Acoloriu estos vestits i afegiu els complements que vos suggerim. -Boni i Reme en la prehistoria . Dibuixeu un instrument de cac;a. Boni i Reme dibers. Boni i Reme de romans. Acabeu el seu pentinat. Dibuixeu-los el case. J f Boni i Reme en ledat mitjana. Afegiu la bota de Reme i el cintur de Boni. J Activitat 6. [ SALA DETNOGRAFIA En la segona planta de l ledifici hi ha objectes que els habitants de Petrer utilitzaven en la seua vida diar ia , tant en les cases comen el treball , abans que existiren les maquines i la informatica. La majara sn objectes que sempraven en ofic is ja desapareguts, com la cantera o e l treba ll de l espart . 17 JJj{ 9 {) ~ 18 13 .. 1 11 20 1 2 8 1 7 20 1 9 21 7 22 6 23 5 24 4 3 Uniu els p unts. Ac teniu una serie de paraules relacionades amb els oficis tradicionals. Busquen el seu significat en el diccionari. Recordeu que durant la vostra visita al MUSEU a_;o vos pot ajudar. LLATA . ............... ......... ..... ... . TORN CANTERER ............ .. .... ... . GARLOPA ..... ....... ........ ... ....... . ENCLUSA FALCA .. ..... .... ...... .. ..... .. ....... . 21 PETRER, OFICIS X I TRADICIONS ~ J Activitat 7. ( Uniu amb fletxes. 22 l~~I Reme canterera El plastic i el vidre han substitui:t els atuells de fang. Boni fuster Abans els mobles es feien a ma. . Reme fornera Abans el pa es feia en forns de llenya. Boni picapedrer Les grans maquines han substitui:t el treball manual en les pedreres. Reme brodadora Actualment es broda a maquina . Boni fent llata Els sacs i cistells eren despart, no de plastic com ara. 23 J Activitat 8. [ Qestions del Musen l.-Els primers pobladors de Petrer eren ... : J Activitat 9. [ Busquen estes paraules en la sopa de lletres a) Comerciants b) Llauradors c) Forners 2.-Com es denomina el nucli roma que va existir a Petrer a) Petra b) Vil-la Petraria c) Petrelin 3. -Qui van conviure a Petrer en epoca medieval a) Musulmans, jueus i cristians b) Xinesos i japonesas c) Francesas i espanyols 4 .-Que s la llata a) Un pot de conserva b) Tira despart entreteixit per fer estores , etc. c) Tira de plastic S.-Que necessita un canterer per a fer un botij o un can ter a) Maquina de cosir, fil i agulla b) Les se ues mans, argila , aigua i un torn c) Martell , xerrac i fusta 6 .-Quin destos noms esta relacionat amb lelaboraci artesanal de brodats a) Boixets b) Birles c) Bolonxos 7.- Com s anomena el museu que vis itarem a) Museu Arqueologic Etnologic Dmaso Navarro b) Museu Provincial dArt Antonio Martnez c) Museu dels Horrors SOLUCIONS A LA PGINA 52. 24 Mosaic, Guixeria, Botij, Boixets X M o s A I e p B G u I X E R I A E u X D J R KL R F A V N L E I X A D B o I X ET s H e e T G L BU s J D F o o p R Q CMV J s B o T I J R y M p R s e B V L PUNTUACI: Si tens entre O i 2 preguntes encertades no et preo cupes perla teua baixa puntuaci , pero quan visites e l MUSEU presta molta atenci. Si tens entre 3 i 5 preguntes encertades no esta gens malament , pero de segur que desprs de visitar el MUSEU la teua puntuaci millorara. I, si en tens entre 6 i 7 encerta des tens una bona puntuaci . Desprs d anar al MUSEU encara sabras ms. ALA SALA D ARQUEO LOGIA Edat moderna - D C] o Edat mitjana 1-----1 Escala Contesta.na D Iberica Roma L::=J [=:J c=J Prehistoria D 1 -1 1 111. D u R A N T L A V 1 s 1 T A 25 Boni tallant slex Reme rnolent cereal Reme fabricant una destral 26 LA PREHISTORIA ELS CA;ADO~ de la Prehistoria Els primers homens i dones del Paleoltic eren cac;:adors i recol -lectors, vivien en coves i per a fer els seus instruments utilitzaven slex i os. Encara no hem trobat restes destos cac;:adors a Petrer. ELSPRIMERS LLAURADORS Amb el pas del temps, comencen a cultivar i a criar bestiar , a cuinar els seus aliments en atuells de fang i a viure en aldees. Deste perode sn els jaciments ms antics de Petrer: l Almorx i el Chorrillo. LEDAT DELBRONZE Quan van aprende a fondre metalls van aparixer els primers tils de coure-bronze , un nou material amb el qual podien fabricar objectes ms forts. En este moment apareixen una gran quantitat de poblats a Petrer. )Activitat 10.( Els primers agricultors utilitzaven els molins de ma pera triturar el gra. Atreviu-vos a buscar-los. Se semblen a un mol com els dara ............ ..................... ............ ....... . Com devien utilizar-se ]Activitat 11. [ La cera.mica s un element quotidia per als camperols. Observeu i responeu: Que penseu que es guardava dins ...................................................... . En que es diferencien unes daltres ............. .... .................. .................. . )Activitat 12.[ Ad teniu una serie dinstruments. Sabreu dir-nos quins dells sutilitzaven per a l agricultura Marqueu-lo amb una creu. Arp ,. ~,;----1 ~ - ~i~ .{ D Raspador D Dent de falc; D Punx dos Si observen la vitrina 2 podreu saber de que esta fet. Anoteu-ho i indiqueu la seua procedencia. Os D Slex Procedix de ....... ...... ....................... ...... .... . 27 LA CONTESTNIA IBERICA Fa uns 2.500 anys els ibers sestabliren en bona part de la Pennsula Iberica. Els contestans van ser els pobladors d esta zona. La seua economa era agrcola i ramadera, i utilitzaven el ferro pera fabricar les seues ferramentes. A ms de ser experts artesans i guerrers tenien dirigents poltics i religiosos . Al costar dels atuells ds domestic , els ibers es caracteritzaven per una ceramica de bona qualitat, feta amb torn i pintada amb motius geometrics, vegetals) humans i animals . Els ibers tenien escultures danimals protectors com el Bou de Petrer i vivien en la planura en tres assentaments: la Foia de Caprala, el Chorrillo i el Mirador de la Serra del Cavall. ]Activitat 13.( Fixeu-vos en la vitrina 3. Anoten el nom de dos jaciments on shaja trobat cera.mica iberica. 1 .. ........................ ....... ......... .......................................... . . 2 .... ............. ................ .. . .... ............. ......................... ... ... . . jActivitat 14{ Pera que sutilitzava este objecte 28 D Activitats agrcoles D Activitats textils D Activitats pesqueres Les escultures danimals protectors com el Bou de Petrer estan vinculades als camins i cementeris iberics. )Activitat 15.( Contempleu la vitrina 3 fins a trobar una figura humana. Responeu: Com sanomena esta pec;:a De quin material estafeta Q . ue cre1eu que representa. . .................................................. ... ..... .. . Ara completeu esta pefa 29 CULTURA ROMANA ELSROMANS Fa uns 2.000 anys lImperi Roma es consolida a Hispania, i simposa finalment la seua poltica, la seua organitzaci territorial i la seua llengua. La romanitzaci en terres de Petrer va implicar la creaci de vil-les dexplotaci agraria com la Vil-la Petraria o Caprala. VILLA PETRRIA Les amfores sn els grans contenidors cera.mies de productes agrcoles i pesquers. jActivitat 16{ Quins destos productes contenien les amfores D Ciment i formig Vi i oli D Sal i sucre jActivitat 17.( Observeu el fragment de dolium amb inscripci que hi ha en el museu (suport 7). Si coneixeu els nombres romans, podeu identificar-ne algun 30 jActivitat 18. [ Estes peces formen part dedificis i monuments romans. Podreu dir-nos de qui ns Teula Detall interior duna casa romana Terma: Banys pblics Mosaic Domus: Casa romana Rajoles de lhypocaustum 31 32 EDAT MITJANA Lany 711 de la nostra era els musulmans conquisten la Pennsula Iberica i lanomenen al-Andalus . Porten amb ells larab, la seua religi (lIslam) i els seus costums; introdui:xen noves tecniques de cultiu i nous productes alimentaris. A partir del segle X-XI van comern;:ar a establir-se en estes terres en punts estrategics com Castellarets o Bitrir, a fi de controlar el pas des de la costa a !interior. Construi:xen noves fortaleses en tot el Vinalop com el Castell de Petrer, en el segle XII, conegut en lepoca com Bitrir. Els cristians aconseguixen conquistar de nou la Pennsula Iberica en el segle XIII. Establixen una societat feudal i la religi cristiana. Desprs de la conquista cristiana, la majoria de la poblaci continua sent musulmana. En principi, es va n respectar els seus costums i tradicions, pero amb el temps es limitaren les seues llibertats fins a ser expulsats el 1609. j Activitat 19. [ Ac teniu una serie dobjectes que pertanyen a diferents jaciments arqueologics de Petrer. Sabreu dir-nos a quins Ajudeu-vos amb este mapa i amb la informaci que teniu en la vitrina 11 del museu. Entre estos objectes arqueologics hi ha un instrument musical. Sereu capas:os de dir-nos quin s Feu-li un senyal. 33 j Activitat 20. ( En epoca islamica sutilitzaven amb freqencia les formes geometriques per a decorar, com poden observar en la vitrina 10 del musen. Nosaltres hem trobat octogons, quines altres figures geometriques son capa;os didentificar Ombregeu-les. Guixeria J Activitat 21. ( Lescudella s una cera.mica propia depoca cristiana. Bsqueu-la i completeu-ne la decoraci. Escudella 34 CANTERERIA O CNTERS I.;ARTESANIA TERRISSERA APETRER EL TALLER DEL FUSTER FERRERIA LA PRODUCCI SABATERA BENVINGUTS ALA SALA DETNOGRAFIA PICAPEDRER CUINA B u I T E s e A L A PESOS I MESURES CARNISSERIA ~ Q o p::: p: b2 ~ Cf:! :: IV. D u R A N T L A V 1 s 1 T A 35 n LA FERRERIA El f errer s un artesa que forja al foc peces de ferro. llli CARNISSERIA Ac teniu instruments i objectes relacionats amb l elaboraci artesanal de la carn i lembotit. No les trobareu a les carnisseries pero moltes d estes peces devien usar-se per a les mateixes funcions que les davui. J Activitat 22. [ Poseu-li una ~ als objectes que penseu que tenen relaci amb lelaboraci dembotits. Poseu-li un 101 als objectes que es relacionen ambla ferretera. D Ganivets D Enclusa D Embotidora D Esmoladora 36 LA PRODUCCI SABATERA Durant molt de temps, la indstria del calc;:at es va desenvolupar en menuts tallers d artesans. Desprs es va convertir en una de les indstries manufactureres ms importants a Petrer. j Activitat 23. [ Avui en dia se seguix treballant en este ofici pero amb tecniques i mitjans ms avanc:ats. Comproveu-ho per vosaltres mateixos observant esta imatge. Marqueu les diferencies. 37 EL TALLER DEL FUSTER Un altre treball artesanal s la fusteria. Totes estes ferramentes sutilitzaven pera transformar la fusta en tot tipus dobjectes i instruments de la vida quotidiana. . / ~~ -- .. ..1/,, -~ -~~ . ... : .c. -/,,, J Activitat 24. ( Abans de venir al museu vau buscar en el diccionari una serie de paraules. Ara s el moment de buscar perla sala estos objectes i anotar lofici amb que tenen relaci. Uniu amb fletxes. LLATA FERRER GARLOPA CANTERER FALCA PICAPEDRER TORN CANTERER ESPARTER ENCLUSA FUSTER 38 L ARTESANIA TERRISSERA APETRER Lactivitat canterera va ser el mode de vida de molts homes i dones que van fer que Petrer fra conegut perla seua producci dobjectes de fang. Lelaboraci d atuells de fang necessita tres elements: argila, aigua abundant i llenya . Largila es prepara i modela abans de la cocci. Un altre element essencial en lelaboraci del fang s la sal perque dna als atuells el color blanc brillant que predomina en les cantereries de Petrer. 39 J Activitat 25. [ Lany 1959 selabora este cataleg de la fabricad Antonio Beltrn. Algunes destes peces formen part del Musen. Busquen-ne, coma mnim, quatre i encercleu-les. VABHICA DE Al,FALl,1ll1A ANTONIO BELTRN AlllllHUA llO, CONIUl)O IIR l,Tl!AN (AL ICANTE ) ----- 40 TASQUES DOMESTIQUES Abans eren les dones les que socupaven de les tasque s domestiques. Avui en dia sn compartides i gaudim tots dels a v arn ;:os tecnologics per a fer -les . J Activitat 26. ( Busqueu en la sala es tes peces i responeu les preguntes segents. Quantes hi ha com esta .... .... ... ..... ... .. .. ....... .. .. .. . P . era que serv1 x ..... .............. ... .... .. . ... ....... ..... . Quantes hi ha com esta . .................. ... ...... ... ..... . P . era que servix ... ...... ......... ... .... ........ .... ... ... . . Quines dif erencies aprecieu ambles que usem nosaltr es ..... .... ....... ...... ........... . 41 LESPART Lespart semprava habitualment com a materia primera per a elaborar des de sabates fins a cabassos , a ms dutilitzar-se la Nit de Reis. J Activitat 27. [ Posen el nmero corresponent al costat de la paraula correcta i localitzeu les peces en les vitrines de la sala. BONI ESPARTER 1 Espart .... ... .. . Cabas .... ..... . Llata 2 BONI PICAPEDRER Ma;:a ... ....... . Ulleres de picapedrer .......... . Punter ........ . 42 n J.J ~( Qu8n vulge~, pot~ torn8r i 8mb el~ teu~ p8re~, 8mic~ i ve1n~ g8udir. v. D E s p R s D E L A V 1 s 1 T A 43 HE DESCOBERT ... J Activitat 28. [ Escriviu en dues lnies el que heu descobert ambla vostra visita al MUSEU, sobre estos aspectes: He descobert que els homes i les dones de ledat del bronze a Petrer utilitzaven ... ......... .......... .. ... .... ... .................... ..... .......... . He descobert que els ibers fabricaven ... .. ..... ..... ...... ..... ...... ...... ......... ..... . He descobert que els romans, a Petrer , van crear ...... ..... ..... ..... .... ... ... ... .. ... ... . He descobert que en el Bitrir islamices construien . ... ....... ... .... ... .... ..... ... ... ..... . He descobert que els cristians van expulsar ........ ... ... .. .. ... ...... ........ ..... .... ... . .. . 44 J Activitat 29. [ Imagineu-vos que algun objecte de gran valor historie i cultural estiguera en mans de persones que no el cuidaren. Escriviu en forma de carta el que els direu perque cuidaren i reconegueren el patrimoni cultural i historie i per quines raons. Petrer , ..... de ..... ... ... de 2 .... . Sen yor/ a .. ........... ...... .. .. . e ................... ....... . CP .. ....... ..... .. ... ...... . Discingic/ida senyo r/ a , Firmar .. ... ..... .... .... . J Activitat 30. [ Pera tindre un record de la visita al MUSEO, confeccioneu per grups en classe un mural on, a travs de dibuixos, arrides, etc. es mostre tot allo que heu aprs al MUSEO. Col-loqueu-lo en un lloc visible del col-legi perque altres companys i companyes del centre puguen observar-lo i aprendre coses dell. 45 J Activitat 31. ( Amb el que heu aprs en el MUSEU, podrieu col-locar les peces que trobareu al final del quadern en el seu corresponent quadre Utilitzeu cola dapegar i tisores. SALA DARQUEOLOGIA 46 SALA DETNOGRAFIA 47 TALLERS Tamb vosaltres podeu fabricar objectes ambles vostres prpies mans) com ho feien els nostres avantpassats. Vos proposem dos tallers: com ja heu observar) els hmens i les dones que vivien en la zona fa molts anys eleboraven els seus atuells comen este moment utilitzant materials com largila) la pasta de modelar i, fins i tot, plastilina. Com vau veure al MUSEU, amb lespart selaboraven objectes diferents ambla tecnica del trenat. Vosaltres tamb podeu realitzar arrides, com adorns peral vostre cos , collars, polseres, etc. Pera aix utilitzeu llana de diversos colors, un material que ) com lespart, pot ser trenat per les vostres prpies mans. LA VOSTRA OPINI Vos ha agradar el MUSEU ........................................................ .... . Q , 1 , h . d l . , :: ue es e que mes vos a en at atenc10 .. ........ ....... ............... ................. . Escriviu el nom dels quatre objectes que ms vos han sorprs, i expliqueu pera que servien .. 1 .............................................. .......... ....... ..................... . . 2 ............... .............. ...................... .......... ..... .... ....... ........ . 3 ........ ............................................................................. . 4 .......... ... ............ ........................................ ............ ........ . 48 CILAFOf/T J u e S:i hs~ gsudit vi~itsnt el MUS:EU i vol~ spendre Vos proposem altres llocs interessants per a visitar: ITINERARIS ACONSELLATS - PETRER MEDIEVAL (S. XII-XV) PETRER MODERN (S . XVII-XVIII) PETRER HISTORIC LLOCS I MONUMENTS DINTERS 1. Pla~ de Baix 2. Esglsia de Sant Bartomeu 3 . Museu Arqueologic i Etnologic 4 . Gasa natal de la familia dAzorn 5. Playa de Oalt 6 . Are del Castel! 7. Gastell-fortalesa 8. lmatge de la Verge del Remei 9 . Jardins del terrisser Vulorum 1 O. Ermita del Sant Crist 11. Ermita de Sant Bonifaci 12. lmatge de Sant Antoni de Padua 13 . Sala de pintura Edu 14 . Sala de pintura lb _ez 49 GLOSSARI amfora (cast. nfora): Recipient ceramic de grans mides pera emmagatzemar o transportar olio vi. boixet (cast. bolillo): Pal petit tornejat de fuet de boix emprat pera fer puntes al coix. canterer /-a (cast . alfarero /a): Ofici artesanal dedicar a lelaboraci dobjectes de fang . darbuka: Instrument musical de percusi fet amb argila cuita. dent de fal; (cast. diente de hoz): Pec;:a de slex dentada que forma part duna falc;: de fusta. destral (cast. hacha): Instrument amb tall, de fusta o metall , utilitzat pera tallar fusta. dolium: Recipient ceramic roma de gran capacitar pera emmagatzemar cereals. embotidora (cast. embutidora): Maquina pera fer embotits. enclusa (cast. yunque): Bloc dacer que sempra en els treballs manuals de forja. escudella (cast. escudilla): Vas de terrissa de forma de casquet esreric on se sevixen lquits. esmoladora (cast. afiladora): Instrument pera esmolar objectes metal-lics. esparter /-a (cast. espartero/a): El que tenia coma ofici el treball amb espart. falca (cast . cua): Element emprar pera obrir les pedres . fal; (cast. hoz): Instrument de treball pera tallar els cereals . garlopa: Instrument de fuster emplear pera desvastar la fusta. guixeria (cast. yeseria): Motlura decorada dalgeps. hypocaustum: Sistema de conducci subterrani de vapor o aire calent emplear en els banys romans. llata (cast. pleita): Trena despart que servia pera fer estores o cabassos. ma;a (cast. maza): Instrument pera partir les pedres de grans mides. mosaic (cast. mosaico): Decoraci d un paviment fet incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o daltres materials de diferents colors. picapedrer ( cast. picapedrero): El que tenia per ofici el treball de la pedra. punter ( cast. puntero): Instrument de ferro amb punta pera partir pedres de dimensi redui:da. torn canterer (cast. torno de alfarero): Maquina simple moguda per mitja duna roda girada amb el peu o per un motor i emprada pera modelar objectes de fang. vil-la romana (cast. villa romana): Finca agrcola a lepoca romana . xerrac (cast. serrucho): Serra de ferro amb manee que permet usar-la amb una sola ma. 50 Fin~ prompte 8mic~! 51 RETALLABLE - Retalleu i apegueu les peces en lactivitat 4 - Ac teniu les peces de l activitat 31 - Ac teniu les solucions a lactivitat 8 52 9 I Annex FITXA DAVALUACI Dades del Centre N om del Centre: ................. ......... ..... ....... ................. ........ . Poblaci: ............................................ .......................... . Curs: ....... ....... ........ .... ...................................... ......... . Nombre de xiquets: ............................................................ . Dia de la visita: ........ ................ ............. ..... .... .. ................ . Opini sobre els continguts i les activitats 53 Grau de consecuci dels objectius plantejats Suggerencies 54 V o V IV ,{ Q Q V o EL INICIO DE LA SOCIEDAD CONTEMPORNEA EN PETRER ~ Manuel Hida l8o L pez V CAMINANDO HACIA LA o DEMOCRACIA EN PETRER V (1973-1979) -1-V ,{ Q Q V o z francisco e::: Marln ez UJ Navarro Q { N 31 :) V v-. PETRER BAJO LA Q DICTADURA FRANQUISTA. V LA AUTARQUA (1939-1959) IV ,{ Q V o Z Pedro e::: Pay Lpez N 2-1 V o LA SALUD EN PETRER, V UN BIEN SOCIAL -1-V { Q n V Mercedes e Justamente -M Teresa L_ c.. D ez Jo;,e M e Ballesler N4 1 55 V V -f-V ( Q Q V z e:::: L.I.J Q ( :) a 56 LA VILA DE PETRER A LANTIC REGIM Tomas V. P rez Medina V V fv ,( Q o V z e:::: V V -f-V ,( Q Q V z e:::: QUADERNS DI DCTICS NM. 8 MUSEU DE PETRER MUP CEL Centre dEstudis Locals del Vinalop Ajuntament de Petrer Regidoria de Cultura

Cuadernos Didácticos 08Anem al Museu

Más documentos

Fuimos Petrarium

Canciones del camino

100 petrerenses con huella

Recetario de cocina de la madre de Azorín. 1898.

Cuadernos Didácticos 03Caminando hacia la democracia en Petrer (1973-1979).

La Fiesta de Moros y Cristianos de Petrer

Los orígenes de la Fiesta

1779. Las calles perdidas de Petrer

Bloqueador de anuncios detectado