Aquest carrer, amb apel·latiu espiritual i religiós, ja que la societat clerical i tancada de l'Antic Règim agradava d'aquesta mena de noms per a denominar els carrers, és una xicoteta travessia que connecta els carrers Castelar i Numància, i està documentada des de l'any 1726. Cal fer constar que és una de les poques vies públiques que ha conservat la seua denominació original fins a l'actualitat.
En l'antiguitat, es considerava l'ànima més com un simulacre o fantasma del vivent que com a essència immortal de l'ésser humà, concepció que va arribar molt més tard. Aquest apel·latiu fa referència als esperits dels morts, a les ànimes que esperen la seua redempció en el purgatori. Amb la mort, l'ànima aspira a alliberar-se del cos que l'empresona per a tornar al seu origen diví. Durant molts segles, s'ha rendit culte a les ànimes dels morts. Segons la tradició cristiana, a través de les pregàries poden eixir del purgatori i pujar al cel.
Quasi amb tota seguretat aquesta via es va conéixer amb anterioritat com “el carreró dels Fantasmes”, ja que quan es transitava per aquest lloc en nàixer la nit, l'entorn era tètric i fantasmal: portes tapiades, paviments inexistents, cantonades corcades pel temps i l'abandó. Recentment l'Ajuntament de Petrer, gràcies a una subvenció de la Diputació d'Alacant, ha convertit aquesta malparada travessia en una atractiva zona verda en la qual descansar i conéixer aquesta zona del centre històric. En el mateix projecte també es va incloure un pàrquing amb capacitat per a 9 cotxes, amb el que s'ha produït una millora urbanística de la qual podem sentir-nos orgullosos tots els veïns de Petrer.
En aquest carrer antigament se situava a mitjan segle XX el celler d'Antonio Planelles, Tonet, d'on va sorgir l'empresa de calçats El Talismán, en el que és hui el “cuartelillo” d’Els Copions; també la taverna de Pepe, l’Afilador, i tenien el seu domicili el mestre d'obres José M.ª Poveda, Povedeta, i la seua dona Isabel Poveda, la Bola; Juan Bautista Navarro, Carraca, que treballava l'hort del qual va ser el col·legi Primo de Rivera; Luis Payá, Maso, la família Canals, Victoriano Pérez, la germana de Jesús, el Vicari, Dolores Navarro Segura; Pepe Espí, el Xixonenc, i el municipal Campello.
M.ª Carmen Rico Navarro cursó estudios de Geografía e Historia en la Universidad de Alicante, licenciándose con Grado con la presentación del estudio sobre la tradición alfarera de Petrer, obtuvo la calificación de sobresaliente por unanimidad (1996).
Desde 1983 es Técnico de Archivos y Bibliotecas del Excelentísimo Ayuntamiento de Petrer. Estudiosa de la historia y los temas de Petrer, su localidad natal, de la que es cronista oficial desde 1994.
Es autora de varios libros y trabajos de investigación entre los que destacan: Del barro al cacharro: La artesanía alfarera de Petrer (1996), Azorín y Petrer (1998), Catálogo del pintor Vicente Poveda y Juan (1998), Apuntes para la historia de Petrer: Vida y obra del presbítero Conrado Poveda (2000), Las calles de Petrer (2002), La lectura en Petrer (2005), Historia de la sanidad en Petrer (en colaboración) (2006), Un siglo de música, publicación que obtuvo el Premio Euterpe (2006), Petrer 1935: Un pueblo en blanco y negro (2007) y El marquesado de Noguera: Un señorío nobiliario en Petrer (en colaboración) (2014). Además ha escrito numerosos artículos en periódicos y revistas especializadas.
Ha dirigido la revista cultural Festa en distintos periodos (1988-1994, 1997-1998 y 2001) y las colecciones de monografías “Vila de Petrer” y “L’Almorxó”.
Además fue la primera pregonera de las fiestas de la Virgen del Remedio en 2015 y es buena conocedora y una apasionada de las fiestas de San Bonifacio colaborando siempre con todas las directivas.
M.ª Carmen se ha dedicado durante muchos años a investigar y divulgar el patrimonio local. Por todo lo expuesto y porque siempre ha sido una amiga y estrecha colaboradoras de Valle de Elda le damos la bienvenida y os invitamos, a partir de hoy, a leer y a disfrutar de sus Crónicas de Petrer.